Més de la meitat dels menors internats per delinquir reincideixen

BARCELONA."La persona no neix als 18 anys. La gent té una història, no surt com un bolet", recorda Joan Mayoral, subdirector general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Les vides de molts dels menors que estan internats en centres de justícia juvenil per delictes greus estan carregades de tràngols, pares absents, alcohòlics, toxicòmans o amb greus problemes econòmics, sovint també de salut mental. Molts dels nois han crescut a base de cops o insults.

"Són persones molt fràgils que quan han complert la mesura imposada pel jutge normalment segueixen sent menors d'edat i han de tornar amb la família que es dedica a delinquir o amb la seva banda, i per tant la situació és difícil", admet Susana Martín, fiscal de menors a Barcelona des de fa 10 anys. És l'argument que explica els resultats d'un estudi de Justícia que analitza l'evolució dels menors condemnats des del 2007 fins ara. L'informe revela que un 58% dels joves que han passat per un centre d'internament segueixen pel mateix camí un cop al carrer.

En canvi, l'índex de reincidència baixa fins al 29,6% en els adolescents que estan en llibertat vigilada, sota el control d'un tutor. Al centre de menors de L'Alzina, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) es podria dir que hi arriben els casos més difícils, segons la magistrada del jutjat número 1 de Menors de Barcelona, Maria Sagrario Guitart: "Allà hi ha els nois que, podríem dir, estan a l'UVI". Guitart es mostra crítica amb el sistema: "Que arribin aquests joves tan degradats significa que hi ha hagut un fracàs de la societat". Malgrat tot, jutges i fiscals prefereixen veure l'ampolla mig plena: "Que de 100 joves, 40 no continuïn amb la seva activitat és una xifra acceptable", diuen.

Menys menors immigrants

Malgrat que aquesta realitat és preocupant, les dades dels Mossos d'Esquadra revelen un descens de l'activitat delictiva dels menors.

Durant l'any passat, un total de 1.785 joves que encara no tenien 18 anys van ser detinguts per primera vegada. Són un 13% menys que al llarg del 2010. Els adolescents arrestats més d'una vegada van ser 605, cosa que representa un descens del 8%. L'inspector en cap de la Unitat Central de Menors dels Mossos, David Casanovas, atribueix aquesta disminució a dos motius: "Els jutjats han aplicat més mesures a instàncies de la fiscalia i hem fet més actuacions contra determinats grups que delinquien de manera contínua, sobretot a Barcelona".

Hi ha una altra explicació: la crisi ha frenat l'arribada dels coneguts com a MEINA (menors immigrants no acompanyats, bàsicament nens magribins, que durant anys han arribat a Espanya amagats sota la roda d'un camió o amb pastera). Un cop aquí han estat malvivint i delinquint. Per nacionalitats, els espanyols encapçalen el rànquing de detencions però, a partir de tres arrestos, els marroquins passen a liderar l'estadística policial. Els Mossos i la fiscalia han començat a notar també un increment de menors que agredeixen els seus pares.

Model perillós per a altres joves

Els experts reunits fa uns dies a l'Institut de Seguretat Pública de Mollet del Vallès en unes jornades sobre reincidència coincidien que les mesures educatives per als menors han d'arribar més ràpid.

El sotscap dels Mossos a les comarques de Girona, l'intendent Xavier Gàmez, ho il·lustra gràficament: "Cal que les mesures no triguin tant perquè el que veu l'entorn d'aquests nois és que amb impunitat es passegen pel carrer amb un iPhone, unes vambes Nike i uns Levi's. Tothom sap a què es dediquen però veuen que no els passa res", assenyala aquest policia.

Aleshores, "altres joves els idealitzen i els prenen com un mal referent", conclou l'intendent Xavier Gàmez.