Més militars dels EUA a Espanya
Hi haurà més soldats nord-americans en territori espanyol. La base de Rota, a Cadis, serà el centre naval de l'escut antimíssils de l'OTAN, que estarà operatiu a partir del 2013.
Brussel·lesEl president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar ahir, en un viatge sorpresa a Brussel·les, que la base naval de Rota, a Cadis, formarà part de l'operatiu de l'escut anitimíssils de l'OTAN, el paraigua armamentístic amb què els aliats volen protegir-se davant d'hipotètics atacs de països com l'Iran i Corea del Nord, considerats una amenaça per Occident.
En roda de premsa, al costat del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, i del secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, Zapatero va anunciar la participació espanyola i va deixar clar que l'escut antimíssils té "un caràcter dissuasori" i "defensiu", però que "no va contra ningú". El president ho va justificar dient que "Espanya és un membre solidari i compromès amb la defensa col·lectiva d'Europa".
A les instal·lacions de Rota tindran la base quatre vaixells de bandera nord-americana dotats del sistema de protecció de l'OTAN -conegut com a Aegis- que permet detectar, rastrejar i destruir míssils enemics amb gran precisió. Els EUA han volgut ubicar a Rota les seves naus per la posició geoestratègica de Cadis, que fa que sigui la porta d'entrada natural al Mediterrani des de l'Atlàntic. En el desplegament a Rota, previst per al 2013, 1.100 militars dels EUA s'instal·laran en aquesta base.
L'aportació d'Espanya se suma a la d'altres socis de l'OTAN -Romania, Turquia i Polònia-, que també han respost a la crida de l'Aliança Atlàntica a augmentar les aportacions de tots els aliats per poder fer front als nous desafiaments globals amb més agilitat i rapidesa. I també per aconseguir que l'OTAN sigui menys dependent de Washington en un moment en què la crisi ha afectat un dels seus departaments estrella, el de Defensa, i ja no es pot comptar que l'administració nord-americana faci una aportació similar a la d'anys anteriors. Només a l'escut antimíssils els EUA van dedicar 59.000 milions de dòlars en el seu últim pressupost.
Els EUA tanquen l'aixeta
"Hi ha qui creu que el pressupost americà de defensa és tan gran que pot absorbir totes les deficiències que van apareixent a l'OTAN, però s'equivoquen", va deixar ben clar ahir el secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, davant dels seus col·legues aliats a Brussel·les.
L'administració Obama s'ha proposat reduir els pròxims anys fins a 450.000 milions de dòlars del seu pressupost en defensa, una retallada que "tindrà conseqüències en la capacitat operativa de l'Aliança", va advertir Panetta.
L'aportació espanyola, com la de la resta de socis participants, serà confirmada a la cimera de caps d'estat i de govern de l'OTAN al mes de maig a Chicago, on els aliats estaran en condicions de declarar "la capacitat operativa inicial" del sistema de defensa antimíssils.
La participació del govern en l'escut antimíssils de l'OTAN ha provocat les crítiques del PP, que retreuen a l'home que un dia va idear l'Aliança de Civilitzacions que ara involucri Espanya en un projecte així. De la seva banda, IU va titllar ahir de "retrocés històric" i de "lamentable" armar-se contra uns atacs balístics hipotètics dels països de l'anomenat "eix del mal".
El PP n'estava al corrent
El president del govern espanyol va assegurar que ha informat el PP d'aquesta aportació militar des que es va començar a projectar. Ara la decisió haurà de rebre el vistiplau del consell de ministres i també serà necessari un nou acord bilateral amb els Estats Units per donar base jurídica a aquesta nova cooperació militar.
