THE NEW YORK TIMES / CIUTAT DE MÈXICHondures va viure ahir un dels incendis més tràgics dels últims anys a l'Amèrica Llatina. Un incendi en una presó del centre del país va matar almenys 300 persones, segons les autoritats. Els funcionaris de presons asseguraven ahir que intentaven acabar el recompte oficial de víctimes a través de les destrosses i que distribuïen els cossos en un camp de futbol. Almenys 357 persones havien desaparegut i es va assumir que havien mort durant l'incendi a la presó federal de Comayagua, a 75 quilòmetres al nord de la capital, Tegucigalpa. Les autoritats també van assegurar que 400 presos més s'haurien fugat enmig del caos.
Els supervivents relataven escenes horribles de companys en flames i gent atrapada a les cel·les després que es propagués l'incendi dimarts a la nit. Segons La Tribuna , un dels diaris de la capital, els primers equips de rescat no van arribar fins al cap de 40 minuts. L'agència Associated Press informava ahir que l'ajuda havia arribat tard perquè no havien pogut localitzar el guarda que tenia les claus de les cel·les.
"Estàvem dormint quan, de cop, vam sentir els crits de la gent que s'estava cremant", va dir un supervivent entrevistat al canal Televicentro des de fora la presó, on s'amuntegaven centenars de familiars de les víctimes, que van destrossar les tanques per poder saber què havia passat exactament.
Destituïts els responsables
El president d'Hondures, Porfirio Lobo, va anunciar la destitució dels responsables d'administrar les presons del país i dels encarregats del centre penitenciari de Comayagua per garantir que es faria una investigació amb "una transparència total".
La causa de l'incendi és encara una incògnita. Els investigadors treballaven sobre la hipòtesi que el foc havia començat per un motí o bé un curtcircuit. La Tribuna afegia que hauria començat durant una baralla entre diversos presos i que alguns haurien aprofitat per escapar després de l'explosió.
Les víctimes van morir per les cremades o per asfíxia, segons van apuntar les autoritats als mitjans locals. Es creu que la presó acollia uns 900 presos, tot i que estava dissenyada per acollir-ne 250.
L'any 2003 els disturbis en una altra presó hondurenya van deixar 68 morts, 51 a causa dels trets, segons un informe del govern, que es va comprometre a millorar el sistema. Però un any més tard, un incendi -que es pensa que provenia d'un curtcircuit- va matar més de 100 presoners en una altra cel·la sobresaturada, la majoria dels quals formaven part d'una colla.
Hondures s'ha convertit en un dels països més violents del continent americà, massificat per narcotraficants i membres del crim organitzat que fan servir el país per passar cocaïna del sud cap als Estats Units.
