Més refugiats, i atrapats als països més pobres

Barcelona.A finals de l'any passat 43,7 milions de persones arreu del món havien hagut de fugir de casa seva forçats per la guerra o algun tipus de persecució. La pitjor dada des dels últims 15 anys. I veient què està passant a Líbia o Síria és una xifra probablement millor que la de l'any que ve. I com sol passar en aquests casos, la distribució de la càrrega no és equitativa: quatre de cada cinc desplaçats forçats viuen en països pobres, mentre que Occident cada dia posa més traves burocràtiques al reconeixement del dret d'aquestes persones, en virtut de les convencions internacionals, a rebre protecció i asil.

"Estem davant d'una injustícia preocupant en el paradigma de protecció i internacional. La por a pretesos fluxos de refugiats cap als països industrialitzats s'exagera o es confon equivocadament amb temes de migració. Mentrestant, els països més pobres es queden sols per assumir gairebé tota la càrrega", apunta en l'informe Antonio Guterres, de l'Alt Comissionat per les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El Pakistan, l'Iran i Síria són els països que acullen més desplaçats forans. L'Afganistan, l'Iraq, Somàlia i el Congo són els que més n'expulsen.

El problema continua lluny de les portes d'Europa, que en total acull 1,6 milions de refugiats, unes 40.000 persones menys que l'any passat. Les dades d'Espanya també són reveladores: només es van estudiar 2.738 peticions d'asil, i la immensa majoria van ser denegades, segons la comissió espanyola d'ajuda al refugiat. És el resultat de l'externalització de fronteres, amb l'establiment de centres de detenció com els de Ceuta i Melilla.

"De vegades sembla que les objeccions més fortes vénen de països que precisament no tenen el problema", apunta davant d'aquesta realitat Alexander Aleinikoff, alt funcionari de l'ACNUR. Amb la crisi de Lampedusa arran de la revolta a Tunísia i de la guerra a Líbia, Itàlia ha rellevat Grècia com a primer punt d'entrada de refugiats a Europa, tot i que, en les estimacions més elevades, no s'han registrat més de 45.000 persones. El nombre de refugiats de la guerra de Líbia que s'han instal·lat a Tunísia és deu vegades més gran.

Més de la meitat de desplaçats ho són a dins dels seus propis països. De fet, l'informe constata que "contràriament al que es creu, les dades evidencien que la majoria de refugiats s'estimen més quedar-se a la seva regió d'origen", i si han de sortir del país s'hi queden tan a prop com poden. Amb quatre milions de desplaçats interns, Colòmbia és un dels països on aquest problema és més evident. "El més difícil és actuar davant les múltiples causes del desplaçament: presència d'actors armats, mines antipersona, reclutament forçat de nenes i nens, violència massiva contra les dones...", explica Francesca Fontanini, portaveu de l'ACNUR a Colòmbia.

Desplaçats interns

"Calen més esforços en qüestions com la vivenda, la distribució de terres i la generació d'ingressos, especialment per als joves, els afrocolombians i els pobles indígenes, per l'impacte devastador del desplaçament sobre la seva cultura", apunta Fontanini. "Sense documents, no tenen accés als serveis bàsics".