Crònica 23/12/2010

Mestres i pares demanen que no s'acati la sentència

La comunitat educativa ha expressat "sorpresa i decepció" per la sentència del Suprem. Pares i mestres recorden que la immersió lingüística "funciona bé" i s'oposen en bloc a la segregació dels alumnes.

Isaac Salvatierra
3 min
FAPAC, FuyaLesperit

Barcelona.La resposta ha estat ràpida i contundent. No és fàcil que la comunitat educativa arribi a acords conjunts. No n'hi va haver amb el Pacte per l'Educació ni tampoc amb la llei d'educació aprovada l'any passat al Parlament. En un àmbit amb tantes sensibilitats diferents i on moltes vegades ha primat el corporativisme, els pactes conjunts són molt complicats. Ahir, però, en poc més de quatre hores, pares, mestres, moviments de renovació pedagògica, diverses entitats culturals i algunes veus representatives del món universitari van ser capaços d'articular una resposta massiva i unànime en defensa del model educatiu vigent.

La reacció més contundent va ser la dels pares. La principal federació d'associacions de mares i pares de Catalunya, la FAPAC, va demanar al nou Govern que no apliqui la sentència del Tribunal Suprem. La crisi ve provocada justament pels recursos que van presentar l'any 2006 els pares de tres alumnes de Barcelona i Tarragona als quals la Generalitat els va denegar el dret a ser escolaritzats en castellà. En contra de l'opinió d'aquests pares, la presidenta de la FAPAC, Imma Fuyà, va demanar al nou executiu que "tiri pel dret", que "sigui valent", i que no apliqui la decisió dels jutges. La FAPAC aplega més de dues mil associacions de pares de Catalunya. "Ens volen retallar el més important que té un país: la llengua", va dir Fuyà.

L'esperit del 10-J

Òmnium Cultural, artífex de la manifestació del 10 de juliol en contra de la retallada de l'Estatut, va apel·lar a l'esperit d'aquella mobilització per blindar l'actual model educatiu. En un comunicat, va reclamar al nou govern que apliqui el model educatiu "sense fissures". La seva presidenta, Muriel Casals, a més, va recordar que la immersió lingüística ha rebut l'aval del Consell d'Europa i del recentment nomenat president de la Real Academia Española, José Manuel Blecua. Òmnium també es va afegir a una declaració institucional impulsada pel centre Unesco de Catalunya, signada per sis entitats més. "Segons el nostre parer, es tracta d'una sentència absurda i desproporcionada, atès que no és fruit de cap conflicte lingüístic, ni sol·licitada per cap grup social", diu el text. Les entitats remarquen que, si s'acabés aplicant, se segregarien els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants, i alerten que això pot fer que "es trenqui" la cohesió social. També creuen que la decisió limita la igualtat d'oportunitats d'una part dels alumnes, ja que "el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva inclusió social". "Cridem la societat catalana a organitzar-se per donar una resposta adequada a aquest intent de genocidi lingüístic", conclou el comunicat. A banda d'Unescocat, el text el signen el PEN Català, la Plataforma per la Llengua, CIEMEN, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, l'Associació de Mestres Rosa Sensat i Linguapax.

En el mateix sentit es va pronunciar la Fundació Bofill, entitat molt centrada a analitzar les desigualtats del sistema educatiu. El seu president, Ismael Palacín, va declarar: "El català a l'escola és un capital que tenim i un factor de cohesió. No el podem perdre". Els sindicats de mestres també van criticar enèrgicament la sentència. "És una manera de buscar problemes on no n'hi ha. L'informe PISA ha avalat que l'alumnat català té un nivell de llengua castellana igual o millor que el d'altres territoris de l'Estat. Ho fem bé i no s'ha de canviar", va dir Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC-STEs, el sindicat educatiu majoritari.

"Terrorífic, terrible"

Diverses veus de referència del món universitari també van sortir en defensa de la immersió. "Ho trobo terrorífic, terrible", va dir Josep Maria Terricabras, catedràtic de la Universitat de Girona. El filòsof és partidari d'engegar una campanya de mobilitzacions. Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid, lamenta que es posi en perill "la política lingüística del poble català, que no és altra que la que han votat els seus ciutadans i que ha validat el seu Parlament". "El català no ha estat mai imposat, ha estat la voluntat popular el que ha determinat el seu estatus a l'educació", conclou Cabrera.

stats