The New York TimesNomés unes setmanes després d'haver començat l'any, quinze caps penjaven a les portes d'un centre comercial de luxe en un dels grans complexos hotelers de la costa d'Acapulco. Al cap d'unes hores, diversos cossos apareixien dins un taxi i en altres llocs, dispersos per un barri de la ciutat que pocs visitants freqüenten, i feien incrementar el nombre de víctimes a 33 en només un cap de setmana. Els dos fets -el xoc d'una altra massacre i la incapacitat del govern per acabar amb els que consideren responsables- posen en evidència el vaivé de la batalla per la victòria en una conjuntura molt crítica de la guerra contra el crim organitzat.
L'increment de la violència és indiscutible. El govern assegura que des que el president Felipe Calderón va llançar fa quatre anys la policia federal i els militars contra els càrtels de la droga, ja han mort 34.600 persones. Només l'any passat: 15.273 assassinats. Tot i això, l'administració mexicana i els Estats Units asseguren estar fent grans avenços amb el coentrenament de les forces policials i militars. A més, diuen haver capturat o matat la meitat dels 27 caps dels càrtels més buscats durant l'últim any i mantenen que durant el quart trimestre del 2010 va disminuir el nombre d'assassinats.
La incredulitat de la població
Però el poble sembla no acabar de creure-s'ho. Una enquesta feta l'11 de gener per l'Institut Nacional d'Estadística de Mèxic mostrava que més del 70% dels enquestats creien que la seguretat del país havia empitjorat des del 2009. Els resultats revelen que, per primera vegada des de fa anys, els mexicans estan més preocupats per la seva seguretat que no pas per l'economia, un canvi de paradigma respecte del 2010. "Hi ha una desconnexió total entre el que l'administració pensa que està aconseguint i la percepció de la gent", diu Denise Dresser, un veterà analista polític de Ciutat de Mèxic. Calderón "va convertir la guerra en el centre de gravetat del seu mandat. Ara l'avaluaran depenent de si guanya o no, i la percepció és que no guanya", afegeix.
Tant els funcionaris de Mèxic com dels Estats Units, amb poca experiència a treballar plegats contra la delinqüència, fan front a una pressió cada cop més forta per demostrar que la seva estratègia està funcionant. Amb els republicans ara controlant la Cambra de Representants dels EUA, l'administració Obama s'enfronta a una nova votació per renovar el total de 1.400 milions d'euros que s'han anat enviant a Mèxic durant els últims anys de lluita contra el narcotràfic, seguint el pla Merida Initiative. Tot i això, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va reiterar a finals de gener el suport a la guerra amb una ajuda de 500 milions de dòlars durant una visita a Mèxic.
Però a diferència de l'any passat, quan els recursos nord-americans eren helicòpters i equipament, els funcionaris de l'ambaixada dels EUA han deixat clar que l'ajuda se centrarà a atacar la impunitat que permet als criminals sortir-se amb la seva. Per això demanen que es reforcin les forces de policia locals, estatals i el sistema de justícia. Només el 2 per cent dels acusats per delictes relacionats amb el crim organitzat són jutjats a Mèxic, segons els EUA. L'ambaixador nord-americà, Carlos Pascual, considera que la immunitat, a llarg termini, serà directament proporcional a la violència i al descrèdit d'un president com Calderón. "La majoria dels assassinats que hem presenciat durant aquesta última dècada no són el resultat d'haver declarat la guerra al crim organitzat -assegura- sinó del fet que no s'ha invertit en els cossos de seguretat i justícia".
Entre l'espasa i la paret
Calderón no para de llançar frases d'optimisme i considera que està a punt d'aconseguir la clau de volta del conflicte, però l'oposició no està massa convençuda. "El país està en una crisi de seguretat sense precedents, una crisi que el govern sembla ignorar", deia fa unes quantes setmanes el senador Ricardo Monreal Ávila. El president es troba ara entre l'espasa i la paret. D'una banda, veu com les seves propostes per reformar la policia local i evitar el blanqueig de diners estan estancades al Congrés, i de l'altra, se sent pressionat per grups de drets humans que denuncien maltractaments, desaparicions i morts inexplicables.
Els pròxims mesos encara seran més durs perquè són els precedeixen les pròximes eleccions generals. El govern respon a les crítiques citant un per un tots els segrestos que han acabat amb èxit i els noms dels capos que ha detingut o matat. No obstant això, Calderón també ha intentat tranquil·litzar els turistes i els inversors dient que Mèxic és molt més que drogues i cacics. Aquest missatge és literal a les ciutats turístiques, on hi ha penjats cartells que diuen: "Parla bé de la ciutat".
Els cops al turisme
Acapulco és, des de fa molts anys, dues ciutats. La costa és un espai per als famosos, amb hotels imponents i complexos turístics. Sobre els turons, una munió d'habitatges destrossats on viu la classe treballadora més humil. Amb almenys tres organitzacions de narcotraficants que competeixen per les rutes de contraban, la violència s'ha disparat en els últims anys, i de tant en tant provoca la policia atacant els llocs turístics. És un exemple del que està passant a tot Mèxic. Més enllà de Ciudad Juárez, a la frontera amb els EUA, els càrtels de la droga estenen a seva política del crim.
