REVELACIONS SOBRE LA PARELLA PRESIDENCIAL
Crònica 08/01/2012

Michelle Obama, l'evolució d'una primera dama

Jodi Kantor
3 min

THE NEW YORK TIMESMichelle Obama treia fum en privat, no només contra l'equip del president, també contra el seu marit. Els dies després que els demòcrates perdessin l'escó del senador Edward Kennedy, el gener del 2010, Barack Obama es va mostrar tan equilibrat com sempre a les reunions de feina, negant-se a reconèixer el fracàs ni a culpabilitzar el seu equip per la pèrdua. Però diversos col·laboradors d'Obama expliquen que la primera dama, en canvi, no va entendre com la Casa Blanca havia deixat escapar un escó crucial per a l'aprovació de la reforma sanitària del president i la resta de la seva agenda política.

Per a ella aquesta derrota va ser molt més que una evidència del que ja advertia des de feia temps: els assessors del president Obama eren poc estratègics i massa tancats. Ella havia acariciat la idea del seu marit com a una figura transformadora, però, a causa en part de la retallada que l'administració Obama va haver d'acceptar en la reforma sanitària, molts votants començaven a veure'l com un polític normal.

La primera dama no es va enfrontar mai directament a l'equip d'assessors -aquest no és el seu estil- però van saber del seu enuig pel president. "La Michelle creu que el nostre timó no porta el rumb correcte", els va confiar Obama, segons expliquen els col·laboradors.

Rahm Emanuel, aleshores cap de gabinet, va comentar les crítiques de la primera dama amb indignació davant d'alguns col·legues, expliquen tres d'ells. Tot i que en una entrevista breu Emanuel va negar que mai s'hagués sentit frustrat, alguns testimonis descriuen una situació depriment: un president amb una agenda política que anava pel pedregar, una primera dama que desaprovava el rumb que havia pres la Casa Blanca i un cap de gabinet irritat per la seva influència.

Buscant un rol propi

Michelle Obama mai va voler ser una primera dama que interferís en els afers de l'Ala Oest, segons hauria explicat ella mateixa als seus col·laboradors. Era l'administració del seu marit, no la seva, deia de vegades. No tenia ni ganes ni experiència en els petits detalls de la política, i coneixia molt bé la història d'altres primeres dames -com Nancy Reagan i Hillary Clinton- a qui agradava intervenir. Figures que no havien estat escollides però que exercien un poder que no havien guanyat.

Fins i tot, si en els primers dies de la presidència Michelle va sorprendre els americans amb la seva calidesa, el seu glamur i hospitalitat, ella se sentia profundament frustrada i insegura sobre el seu paper a la Casa Blanca. Michelle Obama és una esposa patidora, desconfiada de la política convencional, una figura trencadora, molt conscient de la pressió que suposa ser la primera afroamericana que ocupa la posició de primera dama. Comparteix l'ambivalència del president sobre la feina política, les xafarderies i els copets a l'esquena que ajuden a aconseguir algunes coses a Washington.

"Ella sempre li ha fet costat", explica David Axelrod, l'estrateg que més temps va treballar prop de Barack Obama. "Quan Michelle creu que les coses no s'han fet bé -continua Axelrod-, ella sempre ho diu, perquè sap que Barack treballa tan dur que vol estar completament segura que tothom al seu voltant fa el màxim".

La nova Michelle

La Michelle Obama d'aquest gener del 2012 és encantadora i una experta motivadora, defensora de causes segures com ajudar les famílies dels militars i acabar amb l'obesitat infantil. S'ha convertit en un actor polític astut, disposada a abocar la seva popularitat en la reelecció del seu marit. Una llarga sèrie d'entrevistes amb més d'una trentena de col·laboradors i amb alguns dels amics més íntims de la parella -que es van fer per escriure el llibre The Obamas ,que sortirà a la venda dimarts que ve-, demostren que Michelle ha estat una força clau en l'administració del seu marit i que el seu rol va ser primer de lluita, després de canvi i finalment de satisfacció.

stats