Miquel Iceta: "Si no sóc útil, em retiraré"

Aquest dijous Miquel Iceta va oficialitzar la seva voluntat de liderar el PSC, però va deixar moltes preguntes per respondre. A continuació n'hi ha unes quantes.

A la sortida de la seva conferència de dijous, un dirigent del PSC em va dir: "Iceta té les idees, però Navarro té els delegats".

És possible. No m'he dedicat a comptar-los. Jo em dedico a explicar com veig les coses i a exposar les meves idees. Poso la meva candidatura al servei de la integració. Si això no és necessari o no és útil, em retiraré.

Però els congressos es guanyen amb delegats, no amb idees.

Depèn. Es pot guanyar una votació i perdre el congrés. El congrés és democràtic però un partit que vol ser gran és molt important que tingui projecte, tot i que dijous no sé si em vaig explicar gaire bé.

Podem dir que va ser exquisidament ambigu.

Jo no vaig dir que per al partit vagi bé o calgui que jo sigui primer secretari. Jo em poso a disposició, tant si sóc el primer com l'últim.

Doncs tothom es pensava que volia ser el primer.

Jo vull ser primer secretari, puc ser un bon primer secretari. Però no vull aixecar una nova candidatura per introduir un element de divisió.

Vol guanyar la guerra sense anar a la batalla.

No, no, no. Amb modèstia, però no. La guerra de les idees és la màxima capacitat d'agregació, com deia Joaquim Nadal en un tuit ahir. He fet l'esforç de produir les idees, les he contrastat amb molta gent i crec que poden contribuir a orientar el futur del PSC. Per a mi és més important això que el fet que jo sigui primer secretari. No poso per davant la meva candidatura.

Però si es considera el millor, hauria de presentar candidatura.

Hi ha un factor que és molt rellevant: el PSC ha de fer canvis però la gent també ha de veure que està canviant. Això pot requerir canvis en les responsabilitats primeres que signifiquin donar pas a nova gent. Sóc conscient que sóc la persona que fa més temps que és a la direcció del partit, que a més he ocupat càrrecs de responsabilitat i he fet de cara pública publica durant molts anys. Potser això fa que els meus companys no em considerin la persona més adequada per ser el primer secretari.

Admet que la seva cara no lliga amb la idea de renovació.

No represento res nou. És veritat que els altres candidats nous no ho són, però són més nous que jo. Tots són a l'executiva. Si hem estat a la mateixa executiva fins ara, tampoc veig raons perquè no puguem seguir junts. No hi veig una incompatibilitat política. És veritat que hi ha la cosa del primer secretari. Jo dic que ho puc fer bé, estic a disposició, però no poso per davant de tot la meva candidatura. Si els meus companys consideren que la meva presència pot desdibuixar la voluntat de renovació, estic disposat a quedar-me fora de la direcció.

¿Acceptaria estar a la direcció però en un altre lloc que no fos la primera secretaria?

Em posaré a disposició del que decideixi el primer secretari. Si s'ha de canviar, potser és millor fer-ho amb tots els ets i uts. Si no poso per davant ser primer secretari, tampoc poso per davant ser a la direcció. Puc fer un pas enrere i fer tasques parlamentàries, no em cauen els anells. Jo el que vull és que això surti bé i perquè això surti bé faré tots els esforços necessaris o tots els sacrificis necessaris.

En molts congressos hi ha més d'una candidatura i no passa res.

A la història del PSC?

En l'últim congrés del PSOE, per posar-ne un exemple.

El PSC ha fet 11 congressos i sempre hi ha hagut només una candidatura.

Potser és aquest el problema.

Em sembla que en els congressos de CDC tampoc hi ha hagut dues candidatures.

Parlàvem del PSC, ara.

Nosaltres tenim un mecanisme que crida a fabricar consensos, que permeten evitar la presentació de diverses candidatures.

Consensos o pactes de despatx?

No, no. Les candidatures es pacten al congrés, però si arribem a la feliç coincidència de saber qui és la persona per encapçalar el partit, això no té per què ser dolent.

De moment tots els candidats rebutgen la integració.

Jo em jugo el que sigui amb vostè que no arribarem al congrés amb tres candidatures.

Amb una?

No ho sé, però el que li dic és que no n'hi haurà tres.

El PSC ha perdut la centralitat política. Com la pot recuperar?

Creient-s'ho. Tenint un projecte clar a Catalunya i defensant-lo a peu i a cavall allà on sigui. És un problema de confiança, d'encertar-la i ser coherent. Algunes coses que se'ns critiquen tenen més a veure amb la coherència que amb el projecte.

També ajuda a guanyar credibilitat que quan les coses van malament algú dimiteixi.

Després de les catalanes, va plegar el primer secretari. Després de les municipals, a cada lloc han passat coses diferents. I després de les generals, d'aquí tres setmanes tenim un congrés i per tant es pot dir que ja hem plegat tots. Hem d'anar al congrés, explicar el que hem fet i que els delegats jutgin.