BARCELONA.A Joan Miró el mercat de l'art no li feia gaire el pes. Va expressar el seu rebuig per l'excessiva mercantilització de l'art amb la sèrie Teles cremades, que va realitzar als anys setanta, sobre les quals va afirmar: "Vaig cremar-les amb una finalitat plàstica i d'ofici, perquè això produeix una matèria molt bonica, i també per dir merda a tota aquella gent que diu que aquestes teles valen una fortuna".
Malgrat tot, la seva obra ha experimentat una important revalorització en els últims anys. El seu art representa un valor segur dins el mercat. "L'existència d'un catàleg raonat ofereix confiança als compradors davant les falsificacions", afirma l'antiquari Artur Ramon. "Actualment es pot trobar al mercat -afegeix- un ampli ventall d'obres, des de dibuixos dedicats i gravats fins a teles de les últimes dècades de la seva producció". Les obres dels anys vint i trenta, les més escasses, són les més buscades, i han protagonitzat els resultats més importants de l'artista a les subhastes en els anys anteriors a la crisi. Jordi Mayoral, de la galeria que porta el seu nom, que el 2010 va presentar un suggerent diàleg d'obres de Miró i Barceló, posa en relleu "la bona acollida tant local com internacional del gran artista català".
El galerista Manuel Barbié augura un bon futur a les obres de l'última etapa de Miró en els pròxims cinc anys. Barbié sosté que, de la mateixa manera que l'obra tardana de Picasso ha pujat en els últims anys, és probable que succeeixi el mateix amb la de Miró.
L'obra de les últimes dècades de Miró és motiu de consens i referma el paper visionari que va tenir. Artur Ramon assegura que la revalorització de la seva obra al mercat es deu, en part, al fet que "ara l'entenem millor". Aquesta afirmació remet a una frase que li agradava dir al galerista Joan Gaspar Paronella -que li agrada recordar al seu fill, Joan Gaspar, responsable de la galeria homònima-: "Picasso és l'artista del segle XX, i Miró serà el del segle XXI."
