Misèria i incertesa als refugis per acollir la població damnificada
The New York Times / OfunatoDurant els últims cinc dies Takiko Kinno ha dormit al terra d'un gimnàs ple de gent, sense electricitat ni aigua corrent, i s'ha alimentat de racions de menjar que al principi eren d'una bola i mitja d'arròs al dia.
Però la part més dura, segons ella, ha estat la incertesa sobre quant de temps s'hi haurà d'estar després que el tsunami de la setmana passada va destruir bona part de la seva petita ciutat portuària al nord del Japó. "Estem encallats als llimbs", assegura Kinno, de 69 anys, que comparteix aquest gimnàs amb 500 habitants més, la majoria dels quals tenen 60 anys o més. "No sabem on viurem, com viurem, quant de temps trigarem a marxar d'aquí".
Es tracta d'una opinió compartida per desenes de centenars de persones al nord del Japó. En comunitats afectades com aquesta, els refugiats pel tsunami s'han aplegat en centenars d'escoles, hospitals i gimnasos públics, que s'han convertit en refugis temporals. A Ofunato, amb 41.000 habitants, hi ha 61 refugis com aquest que acullen 8.437 persones, segons membres de l'administració municipal.
700.000 refugiats pel sisme
Els residents d'aquests refugis viuen sovint en condicions desesperades i rudimentàries, amb poca cosa més que un sostre sobre el cap. Han suportat dies de foscor i fred, un tràngol que ha empitjorat quan dimecres una tempesta d'hivern va portar fortes nevades i temperatures sota zero a moltes zones devastades. Aquestes privacions ressalten les dificultats que el Japó ha afrontat a l'hora de respondre als 700.000 refugiats generats pel terratrèmol i el tsunami de divendres passat, la crisi humanitària més gran des de la Segona Guerra Mundial. Mentre els mitjans de comunicació del país i els polítics de l'oposició han estat ràpids a l'hora de criticar la gestió de la catàstrofe per part del primer ministre japonès, Naoto Kan, alguns habitants afirmen que des d'un bon principi ja tenien poques expectatives en el govern central.
"El govern central té un deute gran, no té diners, per tant no hi podem comptar", explica Noriko Kikuchi, de 71 anys, un dels habitants que buscava refugi al gimnàs de la població d'Ofunato.
Però una mica d'ajuda finalment arriba a poc a poc, sobretot menjar i aigua que transporta l'exèrcit japonès, després que molts refugis quedessin aïllats de la resta del món els primers dies després del desastre. Al gimnàs d'Ofunato quatre lavabos portàtils van arribar abans d'ahir per afegir-se als dos serveis que estan molt utilitzats. Un crit d'alegria es va sentir ahir al matí quan es va restablir en part l'electricitat i va oferir als refugiats els primers rajos de llum elèctrica des que van arribar les onades del tsunami.
