HERAT (IRAQ)"Són 100 afganis [un euro i mig]. Moltes gràcies, senyora", respon en castellà Naser, un taxista de Qala-i-Naw. Igual que Naser, molts veïns de la capital de Badghis xampurregen el castellà gràcies a les classes de llengua que imparteixen els militars espanyols en aquesta remota província del nord-est de l'Afganistan. Des del 2005 Badghis està sota responsabilitat espanyola i hi ha desplegats 1.200 soldats que formen part de la missió de les ISAF (International Security Assistance Force).
La familiaritat amb l'idioma és p otser l'única relació que hi ha entre els civils i les tropes espanyoles. Molts habitants de Qala-i-Naw veuen els militars espanyols com un negoci rendible i preferirien que encara no marxessin, perquè han portat desenvolupament a la ciutat. Cada divendres es munta un mercat ambulant a la base Ruy González de Clavijo, on els venedors afganesos van a fer l'agost amb els soldats estrangers, als quals venen els seus articles en euros i al doble de preu. "Tinc un contracte amb l'Equip de Reconstrucció Provincial [PRT, en les sigles angleses] i venc material escolar als col·legis que gestiona Espanya i al mercat ambulant dels divendres", explica Amin, amo d'una papereria al basar de Qala-i-Naw, l'artèria comercial de la ciutat. Amin guanya 5.000 euros per projecte educatiu del PRT, una veritable fortuna per a un afganès, que guanya una mitjana de 80 euros al mes.
El govern espanyol ha invertit 30 milions d'euros en ajuda al desenvolupament en aquesta província, la segona més pobre de l'Afganistan, on no hi ha més que pols, terra i muntanyes ermes. El PRT, juntament amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), ha construït algunes escoles, dos hospitals, diversos ponts i la pista de l'aeroport de Qala-i-Naw.
Corrupció local
No obstant això, els veïns es queixen que els soldats espanyols només tracten amb les autoritats locals i no amb la gent del carrer. "Mai vénen aquí a parlar amb la població. Baixen de la base amb els seus vehicles blindats, amb escorta, i van directament a la casa d'hostes del governador", apunta Sadaya Azadi, un altre comerciant. Com la majoria d'a quests "reietons", el sotsgovernador Ayi Abdul Khani és un home corrupte. "El PRT li lliura grans quantitats de diners per fer projectes de reconstrucció i ell se n'embutxaca una part i compra mate rials de mala qualitat", denuncia Azadi. Tot i que les tropes espanyoles han portat certa prosperitat a aquesta paupèrrima província de temperatures extremes, la corrupta administració local bloqueja el desenvolupament de la zona. A Qala-i-Naw només hi ha aigua potable cada cinc dies perquè es reparteix per àrees, i el mateix passa amb l'electricitat, que només hi ha tres hores de llum a la nit.
El problema de la seguretat és una altra de les preocupacions dels civils. "Des de fa sis mesos la ciutat és més o menys segura, però si t'allunyes quatre quilòmetres ja no hi ha seguretat", critica Mohamad, un altre veí de la ciutat que es pregunta com és possible que després de deu anys havent-hi 44 països estrangers amb tropes a l'Afganistan no hi hagi seguretat.
En alguns districtes de la província hi continua havent molta activitat talibana. "El meu pare és membre de la Comissió Electoral Provincial i no pot desplaçar-se a Bala Murghab ni al districte de Moqur", explica Umid, de 17 anys, que vol ser intèrpret per a les tropes de l'OTAN.
Els insurgents han plantat desenes d'artefactes explosius improvisats (IED) a les carreteres, la qual cosa fa molt perillós circular. Des de fa aproximadament dos d'anys uns 200 militars espanyols viuen en una base avançada a Sang Ateix, la localitat més important del volàtil districte de Moqur. Precisament en aquesta carretera van morir dos soldats espanyols fa un mes i, una setmana abans, tres persones van resultar greument ferides a causa d'un IED que va esclatar al pas d'un vehicle militar.
Rebuig a l'ocupació
En aquesta localitat, ancorada en l'Edat Mitjana, els espanyols no són ben rebuts entre la població local, majoritàriament paixtu. Els veïns de Sang Ateix no donen suport obertament als talibans, però veuen les tropes estrangeres com a hostils. "Aquí tot anava bé fins que van arribar els soldats espanyols. Hi ha molta inseguretat ara. Els insurgents baixen de les muntanyes i ataquen la base", es queixa Naimatula. "Els soldats surten a patrullar, vénen al poble, registren els veïns i els detenen", denuncia Asim Mohamed, que es queixa que els militars espanyols no estan ajudant els habitants de Sang Ateix.
"Tenim molts problemes d'aigua, electricitat i pràcticament no hi ha escoles en aquesta zona. Necessitem canals de reg per als cultius i una carretera. Van prometre que farien projectes de cooperació per millorar les nostres condicions de vida, però fins ara no han fet res", insisteix el veí.
