EL RÈGIM POST-GADDAFI
Crònica 27/10/2011

Misurata vol tocar poder a Líbia

David Meseguer
2 min
El botí de guerra Els rebels de Misurata, que van tenir un paper clau en la caiguda de Trípoli, es van endur com a trofeu l'estàtua que Gaddafi feia servir com a teló de fons dels seus discursos. La gent s'hi fa fotos a la principal avinguda de la ciutat.

Misurata (Líbia)Després de mesos de setge, al carrer Trípoli de Misurata, línia de front entre gaddafistes i rebels, només ressonen els trets de les càmeres fotogràfiques. Tothom vol immortalitzar-se amb el símbol de la lluita antiimperialista que fins fa unes setmanes presidia l'entrada del complex Bab al-Aziziya, residència oficial de Gaddafi. L'estàtua del puny d'or esclafant un avió nord-americà davant de la qual el dictador feia les seves compareixences públiques va ser traslladada pels rebels a Misurata després de la caiguda de la capital. Capturat, linxat i executat per milicians d'aquesta ciutat, el cos del dictador també s'ha exhibit públicament en un magatzem frigorífic d'aquesta ciutat durant dies.

No hi ha cap dubte que així és com Misurata està cobrant el seu botí de guerra, al mateix temps que reclama la seva quota de poder en la governabilitat de la nova Líbia. "Aquesta estàtua no és un trofeu, sinó un insult a Gaddafi. Ha causat molt patiment a la gent de Misurata. El setge va ser molt dur i si no hagués intervingut l'OTAN no hauríem resistit gaire temps", relata Mahmud Matigia, combatent antigaddafista de la ciutat.

Esperit combatiu

Parlar de resistència i lluita antigaddafista és parlar de Misurata. Des de l'inici de la revolta el 17 de febrer i fins ben entrat el maig, la ciutat va resistir l'asfixiant setge militar de l'exèrcit libi. Quan van esclatar les protestes, els habitants de la ciutat contraris al règim van apropiar-se d'armes després d'assaltar algunes comissaries.

Quan la munició va començar a escassejar, les naus industrials del port van convertir-se en improvisats tallers artesanals d'armament. Només l'acció de l'aviació de l'OTAN i els vaixells provinents de Bengasi carregats amb armes i rebels van permetre dur a terme una contraofensiva i trencar el setge de les forces lleials al règim.

La gran resistència i la participació fonamental de les brigades rebels de Misurata en la caiguda de Trípoli i Sirte han fet que sigui la ciutat que ha contribuït amb més "màrtirs" a la caiguda del règim. La mitificació de l'heroïcitat que s'està creant entorn als rebels de Misurata s'ha reforçat amb la captura i assassinat de Muammar al-Gaddafi per part de les brigades Al-Nemer, Sahal Xarqui i Al-Wadi, originàries de la ciutat.

La ciutat intenta recuperar el batec econòmic, però també exigeix la seva quota de poder polític i militar en la nova era líbia. Aquestes demandes estant creant friccions en el si del Consell Nacional de Transició Libi (CNT), la cúpula del qual està integrat principalment per membres originaris de Bengasi.

Mohamed Benrasali, portaveu dels rebels de la ciutat, va declarar que "Misurata mai acceptarà Mahmud Jibril com a president de Líbia". Algunes informacions apunten que el CNT es planteja donar a Misurata un pes destacat en el nou exèrcit libi.

La pugna pel desarmament

A partir d'aquest cap de setmana, els rebels han de començar el procés de retorn de les armes que ha ordenat el CNT. Els recels i les disputes entre les diferents faccions i ciutats de Líbia podrien dificultar aquest desarmament, la qual cosa podria fer témer més la possibilitat d'una guerra civil que un possible rebrot de la insurgència gaddafista.

stats