ENVIATs ESPECIALs A RABAT"El Marroc és diferent", asseguraven aquest cap de setmana els principals mitjans de comunicació marroquins. Fossin fidels o crítics amb la monarquia pseudodemocràtica marroquina, aquests mitjans coincidien a valorar que el seu país és diferent d'Egipte, Tunísia o Líbia perquè la majoria del poble respecta la figura del cap d'estat, el rei Mohamed VI. Ahir es van celebrar al Marroc desenes de mobilitzacions polítiques per exigir reformes democràtiques, les primeres en la història del país. Però fins i tot els milers de persones que es van manifestar arreu del país van evitar posar en qüestió la figura del rei.
Les protestes es van desenvolupar en un ambient pacífic i modèlic. També el govern va actuar amb intel·ligència perquè no va buscar la provocació i va fer que la presència de la policia no fos visible i quedés en un segon pla. A les principals ciutats, el nombre de manifestants oscil·lava entre mil i cinc mil. A Rabat, la capital, la protesta amb prou feines va congregar cinc mil persones malgrat que Said Benjebli, president de l'associació de blogaires del Marroc i administrador de la principal pàgina a internet de convocatòria de les protestes, va assegurar que es van congregar vint mil persones. Un portaveu de la policia va reduir la xifra a menys de dos mil.
Els organitzadors, una vintena d'entitats de caire polític, social i sindical, van considerar la mobilització un èxit perquè mai abans s'havia produït un moviment similar. El setmanari Actuel ha batejat les mobilitzacions com "una guerra civil, però a facebook". Les protestes van ser coordinades des de la xarxa, sobretot des de Facebook, on la majoria d'organitzacions presents van crear perfils per comunicar consignes a una població urbana i amb estudis superiors.
Que l'experiència ha estat positiva ho demostra el fet que, al final de la manifestació a Rabat, diferents representants de les entitats involucrades anunciessin noves convocatòries. Els representants del Partit Progressista i Socialista (PPS), hereus del desaparegut Partit Comunista Marroquí -durament perseguit durant els anys de plom (1960-1980) de l'anterior monarca, Hassan II-, van anunciar que farien tot el possible per promoure una nova tongada de protestes la setmana vinent. El sindicat de mestres va confirmar que avui dilluns hi haurà una protesta davant del ministeri d'Educació per demanar una millora de les condicions laborals.
La manifestació a Rabat la composaven una munió d'homes i dones de totes les edats i de col·lectius ben diferents: ONGs de drets humans, ecologistes, grups socialistes semiclandestins, societats defensores dels drets dels berbers, familiars de comunistes desapareguts fa quaranta anys i fins i tot mares de presumptes terroristes condemnats sense les garanties d'un estat de dret. Els eslògans també formaven una diversitat que retratava la realitat marroquina: tot i que els principals lemes exigien la dissolució del Parlament i la redacció d'una Constitució democràcia que es respecti, també es van sentir crits contra la corrupció, referències constants a les revoltes d'altres països del nord d'Àfrica i laments per l'augment dels preus dels aliments. Dissabte, al basar de la medina de Rabat, dos comerciants de cereals comentaven que els preus del blat de moro i de les llenties s'ha apujat un 14%.
"El preu dels aliments puja sense parar i són molts els països amb una part important de la població incapaç de pagar-se el pa. Per això els règims que intenten contenir el contagi de la revolta, com el Marroc, subvencionen ara els preus dels aliments bàsics". Això explicava el 18 de febrer, en una carta dirigida a l'ARA, el director d'Acció contra la Fam, Olivier Longué. Una de les reaccions del govern marroquí prèvies a la jornada de protestes va ser aprovar un pressupost extra de 15.000 milions de dírhams -1.320 milions d'euros- per subvencionar els preus dels aliments.
La figura del rei Mohamed VI
L' Aujourd'hui , un dels diaris més independents del Marroc, assegurava dissabte en la seva editorial que Mohamed VI "incontestablement ha elevat el tempo polític i la legitimitat del règim" amb decisions, per exemple, com les noves lleis per protegir els drets civils de les dones. Un dels setmanaris marroquins més respectats, Telquel , obria la portada del seu últim número amb una fotografia de Mohamed VI i un epígraf contundent: "La revolució es fa amb ell".
Possiblement la manifestació hauria guanyat en dramatisme si hi haguessin participat el món rural i els representants de les organitzacions islamistes en situació il·legal. Precisament un dels pocs moments tensos de la protesta va ser quan un petit grup que reclamava la creació d'un nou partit islamista va ser criticat per la majoria.
La marxa va finalitzar davant del Parlament on, sense presses, la convocatòria es va dissoldre i la gent va tancar l'esdeveniment formant rotllanes que debatien pacíficament, envoltades per turistes i tafaners, les mesures que calia aplicar per modernitzar el Marroc. Molts ciutadans que no es van implicar en la protesta seguien les últimes notícies de la violència a Líbia des dels televisors dels cafès de l'avinguda Mohamed V, on va transcórrer la manifestació. La reacció habitual d'aquests marroquins políticament passius era mostrar temor de la policia de paisà present i alhora sorpresa per un fet excepcional al seu país i satisfacció per l'ambient pacífic de la jornada.
L'última pancarta d'arribar al Parlament era una imatge marcial del Che Guevara amb la seva frase més cèlebre: " Hasta la victoria, siempre ".
