BARCELONADurant tota la Setmana Santa les criatures enganxen les cares als aparadors de les pastisseries i els forns per contemplar les mones de Pasqua. Tot i això, el Gremi de Pastissers de Catalunya assegura que serà difícil poder igualar la xifra de vendes de l'any passat, que van ser gairebé 700.000 mones a tot Catalunya. "Aquest any se n'estan venent de més petites", explica Joan Turull, el president del Gremi de Pastisseria. Ara són pocs els pastissers que fan figures de xocolata espectacle, de difícil elaboració, perquè "es dediquen a fer la que vendran segur", afegeix Turull. Les previsions al País Valencià són superiors: el Gremi de Pastissers espera que se'n venguin gairebé 900.000.
Enguany les novetats de figures de xocolata són les Monster High, el Tintín i els coneguts Angry Birds. Es mantenen amb força figures d'altres anys com la Dora Exploradora, la Hello Hitty, els Barrufets, el Mic, els clàssics de la Disney com el Mickey Mouse i la Minnie, i, sobretot, els jugadors del Barça i també de l'Espanyol.
Història de la mona
Primer va ser l'ou. Després va arribar la xocolata. Els padrins regalaven tortells per Pasqua amb tants ous com anys tingués la criatura fins que en complís 13. Tan bon punt la primavera esclatava, les gallines ponien ous a tort i a dret i llavors el padrí, que era una figura amb pes familiar, s'encarregava de regalar als petits el dolç més desitjat per Pasqua, un tortell fet amb ous i decorat amb ous bullits. I és que els ous, fràgils i durs alhora, simbolitzen la vida que recomença amb el bon temps. Ara bé, aviat va arribar la xocolata, i la història va canviar. La versatilitat d'aquest ingredient ha arribat a desbancar els tortells per convertir-se, tota sola, en la mona per antonomàsia.
El pastisser Enric Rovira, per exemple, ha passat anys dissenyant ous de xocolata per Pasqua, tot i que aquest any ha trencat amb el passat i ha creat el Floquet de Neu amb xocolata blanca i xocolata amb llet. Aquest ingredient és molt important per a Enric Rovira, però no és una xocolata qualsevol. "Per Pasqua, hi ha la tendència a no donar importància a la qualitat de la xocolata, perquè es prioritza més la forma", diu. Per què no es fa servir xocolata negra per a les mones?, es pregunta i diu que "es creu que a les criatures no els agrada, però és un pensament erroni". Per això, en fa servir per a les seves mones.
El pastisser Christian Escribà reivindica les mones de Pasqua com una de les tradicions més arrelades del país, que "comença a agradar a Espanya, però que corre el perill que a Catalunya es perdi, perquè cada vegada més es venen figures de xocolata de poca qualitat". Enguany, Escribà ha dedicat la mona de Pasqua a l'any del drac xinès per la prosperitat i l'energia que simbolitza. Per això, a l'aparador de la pastisseria de Gran Via de Barcelona es pot veure un drac xinès de 100 quilos de xocolata, que fa 2,10 m de llargària i 1,50 m d'alçada. L'any passat, Escribà va fer la mona de Pasqua que més dies va durar perquè la va dedicar als quatre partits Barça-Madrid que es van disputar durant les dates de Setmana Santa.
El forner Pere Roche, de L'Obrador del Molí de Barcelona, recupera la tradició de les mones de Pasqua tradicionals, "les típiques de brioix, amb els ous bullits de gallina al damunt", però amb la novetat particular de farcir-la de crema cremada. Roche aposta per la tradició perquè, com a forn, la farina és la base de tot. "Fem servir farines de proximitat, del país, de qualitat i de tantes varietats com sigui possible, la de kamut, la d'espelta, l'ecològica -diu-. Aquest any és el segon de L'Obrador i puc assegurar que aquesta mona tradicional té una acceptació molt bona". Això no treu, però, que els clients li demanin de posar, damunt del rotlle, conills, ous i gats de xocolata, que ja tenen preparats.
El flequer Xavier Barriga, del forn Turris, aposta també per la mona de flequer, és a dir, pel brioix enriquit (amb mantega, sucre, oli d'oliva i pell de llimona i de taronja ratllades) i guarnit amb ous bullits i plomes de colors. Barriga assenyala que les primeres mones de Pasqua eren aquestes, perquè els ous eren el més apreciat, i la xocolata encara no s'havia introduït amb tanta força com ara. "Aquest brioix combina molt bé amb la xocolata, de manera que si algú hi vol afegir la figura de xocolata és perfecte".
