Barcelona."Afanyeu-vos". Així titulava ahir en la seva edició online el principal diari econòmic italià, Il Sole 24 Ore. Un missatge de pressió per als polítics italians, que aquest cap de setmana han d'aprovar els pressupostos del 2012, que inclouen algunes de les mesures anticrisi reclamades per Brussel·les. Just després es preveu que Silvio Berlusconi dimiteixi i que el president de la República, Giorgio Napolitano, obri consultes amb els partits i encarregui, previsiblement, a l'excomissari europeu Mario Monti que formi un nou govern d'unitat nacional.
Ahir Napolitano va rebre Monti al Quirinal un dia després que el nomenés senador vitalici en reconeixement a la seva trajectòria, un títol que s'atorga rarament i que la premsa ha interpretat com un pas previ per proposar aquest economista perquè formi un nou executiu. Berlusconi va emetre ahir un comunicat en què felicitava Monti pel nomenament i en destacava el "treball fructuós pel bé del país". L'excomissari europeu ha anul·lat els seus compromisos internacionals per a aquest cap de setmana i dimecres va dir en una conferència a Berlín que Itàlia "té una feina enorme a fer", segons publicava ahir el Financial Times.
El nom de Mario Monti, de 68 anys, fa dies que sona com el favorit per substituir el Cavaliere, i se l'assenyala com el més adequat per liderar un executiu tècnic capaç d'aprovar i aplicar les doloroses mesures que calen per treure Itàlia de l'asfíxia financera. El precedent grec de posar un tecnòcrata al capdavant d'un govern d'"emergència" podria ajudar Itàlia a calmar els mercats. Però la crisi de l'euro vol celeritat i Napolitano s'haurà d'afanyar per donar una resposta ràpida tan bon punt s'aprovin les mesures exigides per la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).
El repte del consens
Malgrat el gest del Cavaliere, Monti haurà de convèncer la resta de diputats del Partit de la Llibertat (PDL) per ser escollit. El principal soci de govern de Berlusconi, la Lliga Nord, ja ha dit que no donarà suport a un govern liderat pel tecnòcrata. Tot i que, si Monti aconseguís el suport de la majoria de l'oposició (Partit Democràtic i la Unió Democràtica de Centre) i de bona part del PDL, tindria una còmoda majoria per formar un nou govern.
El repte per a Monti, però, serà mantenir consensos per aprovar la bateria de reformes necessàries per sanejar els comptes italians, que afecten les pensions, el mercat laboral i el sector públic. Al seu favor, el record de governs tecnòcrates que han funcionat en el passat, com el liderat per Ciampi el 1993-94.
