Incertesa a Corea del Nord per la mort de Kim Jong-il

PEQUÍNKim Jong-il, l'home obsessiu que ha ostentat el poder dinàstic a Corea del Nord els últims 17 anys, va morir dissabte d'un atac de cor als 69 anys mentre viatjava en el seu luxós tren. La televisió coreana ho va fer públic ahir a través d'un comunicat llegit entre sanglots per una presentadora vestida de negre i de seguida es va anunciar que el seu fill Kim Jong-un, que oficialment té 28 anys, assumia el poder.

L'ordre de successió és manté així en aquest règim comunista fundat l'any 1948 per Kim Il-sung, que va morir l'any 1994 i va passar el poder al seu fill Kim Jong-il. Ell va ser l'encarregat de convertir el país en una potència nuclear totalment aïllada del món, on milions de persones han mort de gana i que els EUA de Bush van situar a l'eix del mal.

Les imatges de dol que ahir van arribar de Corea del Nord són les d'un poble que, contagiat per la propaganda injectada durant anys pel règim, es mostra afligit per la pèrdua del seu venerat líder i quasi-Déu. La versió oficial, per acabar d'entronitzar Kim Jong-il, assegura que va morir "a causa de l'acusat cansament físic i mental que li va provocar la seva compromesa labor de fer de Corea del Nord una nació vibrant", segons va dir un presentador a la televisió.

Els rostres plorosos dels nord-coreans que es van veure ahir a la televisió són el reflex d'una capital on la gran majoria dels habitants són membres del partit. Per contra, no sabem com van encaixar la notícia les zones rurals i remotes, on la manca d'aliments i la veritable pobresa causades per la mala gestió del líder mort han fet estralls.

"Què farem ara sense ell?" o "Què serà de nosaltres?" són algunes de les preguntes existencials que es feien els nord-coreans a la televisió i a les quals el règim haurà de donar resposta de la mà del jove i "gran successor" -segons la terminologia oficial- Kim Jong-un, el fill de Kim Jong-il que, des del 2010, rep instruccions per aprendre a ser el dictador d'un dels països més pobres del món.

Dues setmanes de dol oficial

Dues setmanes de dol serà el respir que tindrà la cúpula del règim per posar en marxa la complexa maquinària que comporta la successió. En el cas de règims hermètics i autoritaris com el de Corea del Nord, les maniobres precipitades es poden convertir eventualment en la guspira que pot fer trontollar el sofisticat sistema de repressió i control al qual està sotmès el poble nord-coreà des de fa dècades.

Tenint en compte el seu delicat estat de salut -després que el 2008 patís una embòlia-, la mort de Kim Jong-il entrava dins els plans de la cúpula del règim. Però el que quedava més allunyat de l'estratègia de successió dissenyada era que Kim Jong-il desaparegués abans que passés formalment el poder al seu fill.

Sense temps de consolidar el lideratge heretat i amb un procés de transició per completar, les autoritats van deixar clar ahir a través de l'agència de notícies què "tots els membres del partit, els militars i el públic en general han de seguir religiosament el lideratge del camarada Kim Jong-un per tal de protegir i enfortir la nació". Un missatge clau per assegurar que la mort de l'autocràtic líder no arrossegui el poder que ostenta la cúpula del règim. I els analistes mantenen que el politburó sembla disposat a deixar de banda fins i tot les lluites internes.

Corea del Sud activa l'alerta

La mort de Kim Jong-il i la incertesa sobre la fortalesa del lideratge del seu fill, que ara ostenta el poder, van portar les grans potències mundials amb interessos en aquesta zona calenta del planeta a moure's entre l'esperança i la prudència, i Corea del Sud hi va reaccionar activant l'alerta màxima de les seves tropes.

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va fer una crida a tirar endavant una "transició estable i pacífica" i va expressar la seva preocupació "pel benestar de la població nord-coreana". En una línia semblant es van expressar diversos països europeus amb la perspectiva que la mort de Kim Jong-il porti canvis polítics al país. La Xina -un aliat del règim de Pyongyang- va donar tot el suport al nou líder, Kim Jong-un, i va deixar clar: "Sempre estarem de part seva".

L'estatus de semi-Déu de Kim Jong-il i el fet que el seu cos embalsamat quedi exposat al mateix mausoleu on també descansa el seu pare i fundador de la nació ajudaran a perpetuar-ne el símbol. Amb tot, és una incògnita cap a quina direcció avançarà Corea del Nord quan el dol passi i se celebri el funeral, el dia 28 d'aquest mes.

Les preguntes

1. Quin nou escenari s'obre ara al país?
2. Quin és el gran repte de Kim Jong-un?

Rafael Bueno. Director de Política i Societat de Casa Àsia

1. La rapidesa amb què s'ha comunicat la mort de Kim Jong-il és el més sorprenent de tot: el règim ha trigat només dos dies a anunciar el decés del líder quan la mort del seu pare la van ocultar durant mesos. El fet d'haver-ho anunciat públicament tan de pressa deu respondre al fet que les diferents faccions del país ho deuen tenir tot preparat i que la transició no serà tan dramàtica com s'esperava.Jo sóc optimista i crec que la mort de Kim Jong-il obre la porta a un procés de canvi de règim al país. La línia dura que ostenta el poder ja és molt gran i els generals acabats d'ascendir tenen entre 50 i 60 anys i una perspectiva del món molt diferent. Aquesta generació ja no ha viscut la guerra de Corea i a més tenen per sota, dins del propi aparell del partit, joves molt intel·ligents que han viatjat per Europa i han conegut la Xina actual. Han vist que el món no és com alguns s'obstinaven a fer creure que era.Crec que volen obrir el país a poc a poc i que estan disposats a fer-ho. Cada cop és més fàcil viatjar a Corea del Nord i hi ha més intercanvis en camps com l'esport, la cultura o el cinema. Hi ha intents per sortir fora i, quan hi vas, és el primer que et demanen, més intercanvis.
2. El gran repte del país ara mateix és la reunificació de les dues Corees, que és un objectiu plenament compartit entre el nord i el sud. Hi van estar molt a prop l'any 2000 però el problema ara és que amb la crisi econòmica i totes les turbulències que es viuen a escala global, els mateixos coreans del sud no estan disposats a renunciar a un nivell de vida bastant elevat per una reunificació urgent. Quan es va reunificar Alemanya, les diferències entre les dues parts eren molt més petites que no pas les que tenen les dues Corees, i ara el cost econòmic seria enorme. Això és una dificultat afegida. Corea del Sud no està disposada que el seu nivell de vida es redueixi moltíssim.

Rafael Grasa. President de l'Insitut Català Internacional per la Pau

1. Això és l'inici d'un procés que acabarà amb el canvi de règim a Corea del Nord, però com es produirà encara és una incògnita. Jo crec que ara s'obre una lluita intestina per la successió. Kim Jong-un és el tercer de la dinastia però és un noi molt jove que el seu pare va imposar com a hereu i, tot i que han treballat junts els últims anys, la qüestió successòria no està resolta del tot. Segurament s'obrirà un període intern complicat i governarà sota el control col·lectiu del Partit Comunista i els militars.Jo crec que hi haurà un procés relatiu de canvi però amb un enigma total sobre el que pot passar, i aquest perill de desestabilització interna és clau. Si hi ha lluita pel poder, hi podria haver alguna escletxa per a l'oposició, tot i que no es coneix ni que existeixi realment.
2. Corea del Nord té dos reptes importants que, si l'hi permeten, Kim Jong-un podria resoldre per la via del pacte. L'un és convertir l'armistici amb Corea del Sud en un tractat de pau definitiu -i la Xina podria tenir un interès especial en això-, i el segon tema són les armes nuclears. En té perquè ha fet dues proves, però hi ha dubtes sobre l'abast i la quantitat real de l'arsenal. És un tema preocupant però no exageradament i, a més, hi ha negociacions sobre la qüestió que de tant en tant s'activen amb els Estats Units.Un dels altres grans reptes és la qüestió de la misèria i la pobresa interna. Als anys 90 hi va haver crisis de fam molt serioses en què van morir entre un i dos milions de persones i la situació continua sent molt dolenta.Caldrà veure també si els nous dirigents del règim són capaços de mantenir l'aïllament, el control estricte sobre la informació. El dia que al nord sàpiguen com viuen al sud, la tercera economia asiàtica, hi haurà una tensió i una guerra interna importants.I la Xina tindrà un paper clau en tot el procés. Al règim de Pequín li interessa una Corea del Nord estable, lluny d'un escenari de guerra interna que no els interessa gens ni mica.