Crònica 28/03/2011

Ferran Alegre: "Mor cinc cops més gent de mossegades de gos que no pas de tauró"

Pescadors "En lloc de criminalitzar els pescadors volem que siguin els primers recuperadors de biodiversitat marina" Il·lusió "El que més em preocupa no és que hi hagi una legislació, sinó que la gent perdi la fe i les ganes de canviar aquest món"

Anna Brullet
4 min
Ferran Alegre és un apassionat defensor de totes les espècies que  encara habiten els nostres mars.

Ferran Alegre és un apassionat del mar. Des que l'any 1991 un virus va matar centenars de dofins que van arribar a la platja de Premià de Mar, va veure que calia fer alguna cosa. Aquest veterinari i activista ha treballat incansablement per fer créixer la Fundació per a la Conservació i la Recuperació d'Animals Marins (CRAM), que aquest mes inaugura les noves instal·lacions al Prat de Llobregat. Alguns dels actes de l'entitat s'han popularitzat, com alliberament de tortugues marines que han estat ateses al centre i que ja estan preparades per tornar al mar.

Després de l'epidèmia vírica entre els dofins va veure que alguna cosa no anava bé?

Jo sóc veterinari i em dedicava a curar animals petits. De cop, et trobes amb un dofí malalt i veus que no hi ha eines per curar-lo. Veure que hi ha animals com el dofí, que està en perill d'extinció, als quals no som capaços de donar l'ajuda adequada, em va fer venir la idea de crear un centre de recuperació d'animals marins. Els dofins i les balenes eren objecte d'estudi post mortem i el que hem intentat és que es valori l'animal que pateix.

Tracten espècies que ens semblen molt llunyanes, però les tenim a casa nostra.

Quan tenim aquí tortugues marines de 100 o 110 quilos la gent no s'ho creu. Per sort, encara en tenim, i balenes i catxalots, també. Aquests animals són els grans desconeguts del gran públic i també dels professionals. Una finalitat del CRAM és millorar el coneixement d'aquests animals. És vital aprendre'n per poder curar-los quan ens arribin.

Tenim taurons. No són perillosos?

Sempre s'han considerat els dolents de la pel·lícula i això és perillosíssim. Són fonamentals en l'ecosistema. No són, ni molt menys, tan perillosos, però sempre va bé tenir un dolent. A causa de la sobreexplotació pesquera s'estan duent a terme pràctiques molt cruels amb ells. Se'ls tallen aletes estant vius i els deixen agonitzant a mar obert. I això la gent ho ha de saber. S'han de conèixer dades, com per exemple que mor cinc vegades més gent per culpa de mossegades de gos que de tauró.

Conèixer l'entorn, per aprendre a respectar-lo.

Sí. I transmetre coneixement sense adoctrinar. Perquè la gent pugui fer autoreflexió i actuar en conseqüència. No podem anar de profetes dient com ha de ser el món. El que estem intentant amb els programes educatius és: "Teniu aquestes dades; vosaltres mateixos, actueu si voleu".

Feu una feina científica però també d'activisme.

L'acció és la nostra raó de ser. Creem coneixement científic i actuem. No elaborem coneixement de laboratori. Un aspecte molt simbòlic de la nostra manera de funcionar és la relació amb els pescadors. Des de sempre vam escollir anar amb ells i no en contra seu. Hi ha organitzacions que actuen mitjançant la denúncia i la bel·ligerància i fan una feina molt bona i necessària. Nosaltres estem amb ells treballant i canviant la mentalitat. En lloc de criminalitzar-los i convertir-los en els dolents de la pel·lícula, volem que siguin els primers recuperadors de la biodiversitat marina.

En aquests deu anys, el CRAM ha crescut molt. N'està orgullós?

Evidentment. N'estem molt orgullosos, però també ens interessa molt mantenir la il·lusió i la motivació de molta gent. El que em preocupa no és que hi hagi una legislació sinó que la gent perdi la fe i les ganes d'intentar canviar aquest món. El problema principal és que els que lluiten per millorar-lo diguin que no serveix de res, "si al final els de sempre faran el de sempre". L'objectiu és no perdre la fe. No ens podem preguntar: " I això de què serveix?" Això ha de servir i servirà. Passi el que passi, hi hagi crisi o no, diguin el que diguin els polítics.

L'home té una relació complexa amb el mar. El respectem prou?

No el respectem. Tenim un mal coneixement del mar. El respectem perquè creiem que venim de la mar i té alguna cosa especial. Però a la vegada creiem que la mar ho permet tot. Li podem llançar milions de metres cúbics de residus i contaminants: com que no es veu, pensem que el mar s'ho menja tot. El mar és una font de vida i equilibri vital que és finita, però el mar no el matarem mai. L'home no acabarà amb la terra, sinó amb ell mateix. El planeta seguirà, canviarà, s'adaptarà i hi haurà altres sistemes de vida. De fet, el que coneixem neix d'un tòxic, l'oxigen, que va entrar en un altre basat en el cianur.

El canvi climàtic també afecta el mar?

Els experts estan molt alarmats perquè està venint a una velocitat que ningú s'esperava. Els oceans són esponges de CO i, per tant, poden arribar a saturar-se, com una esponja que ja no pot absorbir més aigua. La composició química canvia, s'acidifica i es produeixen una sèrie de desequilibris importants. És una situació molt greu. En les nostres campanyes d'educació seguim amb les línies que ja va dir Darwin al seu dia: l'espècie que sobreviu no és la més intel·ligent ni la més forta, si no la que s'adapta millor. Hem de ser conscients que el canvi climàtic és un fet. En els pròxims anys hi haurà una sèrie de canvis i l'ésser humà s'hi ha d'adaptar.

stats