TEL AVIVPer primera vegada en la seva història, el Mossad, l'agència d'intel·ligència israeliana, ensenya les seves interioritats. Es tracta dels artefactes que van acompanyar la seva primera operació internacional, ara fa més de cinquanta anys, que va consistir a capturar l'extinent de les SS Adolf Eichmann (Solingen, 1906), al qual acusaven d'implantar l'anomenada solució final de la qüestió jueva, és a dir, de ser el dissenyador de l'Holocaust. A través dels objectes exposats a Operació final, la història de la captura d'Eichmann , es poden reconstruir els passos dels espies israelians.
En un espai reduït del Museu dels Jueus de Tel Aviv s'hi pot veure la documentació falsa que van fer servir els agents, la carpeta de les SS d'Eichmann, el que portava a sobre quan el van capturar -unes claus, una pinta, un portacigarrets-, l'agulla que el va mantenir sedat durant el seu trasllat de Buenos Aires a Tel Aviv i, entre altres curiositats, una vella màquina de fotos Leica que anava amagada dins d'una cartera amb un forat, amb la qual van fotografiar d'amagat Eichmann per comprovar-ne la identitat.
També hi ha les dues fotos -una de recent i una altra de quan era membre de les SS- que van fer servir perquè els científics demostressin, a partir de la mida de la seva orella esquerra, que es tractava del mateix home. Al final de l'exposició hi ha la cabina de vidres blindats on seia Eichmann durant el seu judici, el 1961. "Aquesta exposició, plena de petits detalls, serveix per fer-se una idea de com actuava el Mossad en aquella època, quan no hi havia la sofisticació d'ara", explica el comissari de la mostra, Avner A., un agent del Mossad en actiu del qual no es pot saber res més que el nom de pila i que només contesta preguntes estrictament relacionades amb l'exposició. L'èxit de públic pot fer que la mostra s'allargui més enllà de finals d'abril i viatgi a altres països.
Onze agents van participar en la captura d'Eichmann. Via Itàlia i amb l'ajuda del Vaticà, l'extinent havia arribat a l'Argentina. Sota el nom de Ricardo Klement, es va instal·lar amb la seva família en una casa modesta en un suburbi en construcció, i va trobar feina a la companyia Mercedes Benz. Era un tipus senzill, que no va aixecar cap mena de sospita fins que un dels seu fills va mantenir una relació amb una noia jueva. Va ser el pare d'aquesta noia qui va posar en alerta el Mossad.
Jutjat i sentenciat a mort
Els agents, entre ells una dona i un doctor, es reunien en diferents cafès de Buenos Aires i van llogar deu cotxes i tres cases. En terra argentina van fabricar tot el que necessitaven per tirar endavant l'operació amb objectes portats d'Israel, com les matrícules dels vehicles, les claus i la documentació falsa. Capturat Eichmann, el van interrogar durant nou dies. Després, per no alertar les autoritats argentines, el van treure del país sedat, fent-lo passar per un tripulant malalt d'El Al, una companyia aèria israeliana. En aquella època no hi havia càmeres de seguretat per gravar els moviments de l'aeroport.
El judici, que va tenir una àmplia divulgació, es va fer a Jerusalem, com havia planejat David Ben-Gurion. Eichmann va ser sentenciat a mort i les seves cendres llançades a mar obert. Entre molts altres, el va cobrir per a la revista The New Yorker Hannah Arendt,filòsofa alemanya d'origen jueu i autora del cèlebre assaig Eichmann a Jerusalem, un informe sobre la banalitat del mal . En aquest llibre Arendt revela el pla d'Eichmann amb dirigents sionistes per deportar jueus alemanys a la Palestina dels anys 30, que finalment no es va realitzar. Aquest judici va servir perquè el món s'assabentés de dues coses: la cruesa de l'Holocaust i la necessitat dels jueus de tenir un estat propi.
