DEBAT INDEPENDENTISTA
Crònica 14/04/2011

Moviment de plaques tectòniques (amb 'c')

i
Iu Forn
2 min
Moviment de plaques tectòniques (amb 'c')

Formalment ahir el Parlament va parlar de la independència de Catalunya. Realment va ser l'etern debat per ressituar les plaques tectòniques que composen el mapa polític català. La placa Solidaritat considera que entrar a l'Ajuntament de BCN li donarà visibilitat i ha optat per l'activisme mediàtic. D'aquí ve que a les fotos (impagables) del bivac parlamentari hi intentessin colar com fos la imatge de Santiago Espot, candidat municipal al cap i casal. La placa Esquerra ha corregut cap a una certa "centralitat", empesa per una Solidaritat que ara mateix okupa l'espai d'aquella ERC de fa 15 anys.

Però en aquest moviment de continents, els republicans no han aconseguit desplaçar CiU, cosa que els obliga a no oblidar els 100 mil antics clients que a les últimes eleccions van comprar Laporta i que ara estan representats per Batman López Tena i Robin Bertran. Per això els de can Puigcercós es mostren combatius i bellugadissos, com si els anys i el poder no els haguessin canviat. CiU, mentrestant, practica el surf, esport en què són uns mestres a l'hora de triar sempre la millor onada per no caure. És la sort de tenir el partit que Jordi Pujol va crear a imatge i semblança del país (o almenys d'un cert país, i que en els pitjors moments va continuar sent el grup majoritari al Parlament). Per tant, i torno a l'inici d'aquesta peça, allò d'ahir al Parlament va ser el que cantaven Fania All Stars: " Quítate tú pa ponerme yo ".

Però tot moviment per ressituar plaques tectòniques, tard o d'hora, provoca terratrèmols. Ahir se'n va produir un, i no a l'hemicicle sinó a les portes. Ara hi anem. Abans no em puc resistir a citar una de les frases de la legislatura. Albert Rivera, mirant a uns escons on només hi havia un parell de consellers, Ortega i Mas-Colell, va dir: "Mas es renta les mans com Pilates". In-su-pe-ra-ble. Bé, ja som a les portes. El grup de suport a Solidaritat acabava de rebre l'escalf moral de Jimmy Jump i Maria Lapiedra. En Jimmy mostrant la barretina i la Maria mostrant Silicon Valley. De sobte arriba un grup de gent. Són treballadors de Yamaha. Duen uns estris estranys. Són unes botzines hidràuliques que foten tal soroll que comença la independència. Concretament la dels timpans, que cauen a terra totalment separats de les orelles dels presents. Els crits dels indepes , fets encara amb tracció a sang, queden totalment ofegats.

Conclusió: l'activisme sobiranista encara està molt lluny d'okupar l'espai sindical, i aquí del que es tracta és precisament d'això, d'anar okupant espais.

stats