Moviments al PSC per evitar que Iceta sigui primer secretari
El PSC ha entrat en ebullició. La patacada electoral del 22-M ha provocat que creixin les veus que demanen una renovació total del partit, i això inclou tant un canvi de cares com de model de partit.
Barcelona."S'equivoca qui pensi que controla el partit, perquè la realitat li passarà per sobre". Així de rotund s'expressa Martín Miralles, un dels membres d'un grup de militants de base del PSC que s'han organitzat al voltant del grup de Facebook MésPSC , que en pocs dies ja ha recollit el suport de 275 persones. Aquest col·lectiu està format bàsicament per militants que tenen al voltant dels 40 anys, provenen de l'àmbit metropolità i tenen relació amb sindicats o moviments socials. El seu objectiu és crear el marc que faci possible una candidatura renovadora que eviti que Miquel Iceta, actual viceprimer secretari i dirigent més ben posicionat per succeir José Montilla al capdavant del PSC, sigui l'escollit.
Aquest grup se suma a un altre, anomenat Congrés des de baix , que s'ha posat en marxa a la xarxa i que ja compta amb 400 amics. L'encapçala l'alcaldessa de Campdevànol, Núria López, que també reclama una renovació total. Fins i tot han creat un compte de twitter, @indignatsPSC, a través del qual s'intercanvien missatges contra l'actual direcció i, sobretot, amb la manca d'autocrítica en l'executiva de dilluns. Tots dos grups miraran els pròxims dies de sumar forces de cara al congrés.
Per obrir el debat, MésPSC ja ha elaborat un document programàtic en què defensa la limitació de mandats, la incompatibilitat de càrrecs orgànics i de representació, una aposta clara per la transparència en el finançament, la constitució d'un grup parlamentari propi al Congrés i l'eliminació de la menció al PSOE en les sigles del partit. Per Miralles es tracta de "recuperar la identitat" d'un partit que a causa del tacticisme "s'ha col·lapsat en les seves contradiccions". Sobre els lideratges, Miralles afirma que "més val desconeguts encara que s'equivoquin que coneguts que l'encertin".
Contra l'aparell
El cert és que els desastrosos resultats del 22-M han accentuat la demanda de reformatejar-ho totalment, i això inclou un canvi de cares. Iceta té l'actiu de concitar suports transversals i un reconeixement generalitzat, però també arrossega l'estigma de ser, amb Montilla i José Zaragoza, un dels membres del triumvirat que ha dirigit amb mà de ferro el PSC els últims deu anys.
I els obiolistes de Nou Cicle han convocat per dissabte una assemblea per aprovar els documents amb què participarà en el debat precongressual. Aquest grup també reclama una renovació del model de partit per obrir-lo més a la societat, i un grup propi al Congrés, però té com a handicap una imatge lligada a les batalles del passat.
Gairebé ningú dubta que hi haurà més d'una candidatura, però cap aspirant es vol moure abans de sentir Iceta. Però com diu un membre de l'executiva, "aquest serà el primer congrés en què les tecnologies 2.0 jugaran un paper i tot serà més obert". A hores d'ara és molt difícil que es pugui bastir una candidatura antiaparell, ja que cap dels possibles candidats (Àngel Ros, Pere Navarro o Francesc Vallès) se la jugaran en una batalla a camp obert sense un suport més articulat, però sí que comença a haver-hi un rum-rum, un malestar creixent i que pot derivar en un clima d'opinió a les agrupacions hostil a la candidatura d'Iceta.
L'hàbil portaveu haurà d'esforçar-se de valent si vol ser candidat de consens, véncer resistències i convéncer tothom que la renovació també es pot fer des de dins.
