Naoto Kan endarrereix la seva retirada a finals d'agost

Barcelona.Els primers ministres són una figura volàtil al Japó, o almenys és així des de fa cinc anys. Des de l'estranger es pot copsar que l'actual líder nipó, Naoto Kan, ha viscut una duríssima crisi de lideratge arran del tsunami devastador de l'11 de març, que va assolar la costa nord-est del país i va desencadenar l'accident nuclear més important des de Txernòbil. Però la història recent de l'arxipèlag oriental té una versió diferent dels fets.

Durant els últims cinc anys el Japó ha tingut cinc primers ministres, i Kan ja està preparant l'escenari per al seu successor. Dimecres va sucumbir a les pressions de l'oposició i el seu propi partit i va anunciar que després d'aconseguir aprovar tres lleis importants a la Dieta, el Parlament nipó, debatria en el si del seu partit el seu futur. L'actual ministre d'Economia, Yoshihiko Noda, és el candidat favorit en les travesses del Partit Democràtic per succeir el desacreditat Naoto Kan.

La pressió del gegant asiàtic

Un 65 per cent dels japonesos vol que Kan dimiteixi abans del 31 d'agost, i sembla que serà així, però una dimissió no reduirà els problemes del país. Amb un deute galopant i el debat sobre l'ús de l'energia després de la crisi nuclear, l'arxipèlag afronta un dels moments més durs dels últims cinquanta anys.

El Japó segueix sent una potència econòmica, però ha hagut de sucumbir a la pressió de la Xina, el gran gegant asiàtic, i la crisi política és un efecte col·lateral més d'aquesta davallada.

Kan va ser investit el juny del 2010, després que dimitís el primer líder demòcrata en dècades. Cansats de veure com creixia l'atur i la pobresa i com es retallaven més les prestacions socials, els japonesos van apostar per Yukio Hatoyama i van dilapidar la candidatura dels conservadors. Però la crisi va afectar altra vegada el llavors primer ministre per un escàndol d'influències i en només vuit mesos, Kan -antic ministre d'Economia- va passar a governar un Parlament molt bipolaritzat i una cambra baixa controlada pels liberaldemòcrates.

Alguns analistes consideren que la substitució de Kan, amb una personalitat abrasiva i unes polítiques molt fluctuants, calmarà l'oposició i serà més fàcil desencallar noves polítiques. D'altres, però, creuen que l'única intenció de l'oposició és forçar eleccions anticipades. Una nova manera de dilapidar els líders nipons. Mentrestant, però, Kan se n'anirà amb l'ombra de Fukushima i el bon regust d'haver aconseguit, almenys, aprovar uns pressupostos extraordinaris i fomentar l'ús d'energies renovables.