Necessitar-se sense que es noti

Ningú no és imprescindible en aquesta vida. Tret que l'aritmètica dels escons no sumi. Els canvis que el Partit Popular (PP) ha forçat perquè es poguessin aprovar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona porten l'ADN d'alguns dels seus hits tradicionals, des de la immigració als impostos. I el que hem vist només n'és un tast. La minoria de Xavier Tries al govern municipal fa fort Alberto Fernández Díaz, que es pren el Nadal per agafar embranzida i, passat festes, revelarà la seva llarga llista d'exigències, perquè vol ser al govern o manar molt des de fora. De moment, Trias, un convergent que ha fet bandera de les polítiques socials, tindrà menys ingressos per practicar el que predica. La qüestió és fins a quin punt l'alcalde podrà resistir la pressió. Necessitar-se i no voler ser vistos junts sempre ha estat un problema.