Negociació entre dèbils per les pensions
Govern i sindicats s'oposen frontalment per l'ampliació a 67 anys de l'edat de jubilació, però cap dels dos té prou força per imposar-se sobre l'altre. Ahir es van reprendre les negociacions.
MadridEl govern espanyol i els sindicats ahir van arribar a un acord. No té a veure amb la jubilació, ni la negociació col·lectiva o la reforma laboral. Van decidir que no explicarien a quina hora començaria ni on celebrarien la reunió per acostar posicions sobre diversos aspectes, però principalment sobre la reforma de les pensions, quan falten vint dies perquè s'aprovi. Volen que se sàpiga que es reuneixen, això sí, i que tenen voluntat d'arribar a acords, però que no se'n sàpiga res més fins que aquestes reunions s'acabin. De fet, això és el que han estat fent l'últim any. Molt diàleg i pocs resultats.
La reunió, que finalment va començar ahir a les sis de la tarda i que continuarà durant aquest cap de setmana, és l'última oportunitat que es donen govern i sindicats per posar-se d'acord. Però aquesta no era la primera trobada. L'actual fase negociadora va començar el 19 de desembre en una trobada amb el president espanyol a la Moncloa. Des d'aquell moment s'han mantingut els contactes telefònics i s'han celebrat algunes reunions que no han donat resultat. La novetat de la negociació que va començar ahir és que se celebra al màxim nivell.
El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir ahir que la voluntat és "lluitar" per arribar a un acord amb els sindicats perquè la reforma de les pensions compti amb el "màxim consens possible". Zapatero ha exposat en desenes d'ocasions la voluntat del seu executiu d'arribar a acords i dialogar. Però quan s'ha de tancar un pacte entre dues parts que originalment estan en desacord , és necessari que algú cedeixi. I ningú vol cedir.
Pessimisme
El ministre de Treball, Valeriano Gómez, segur que no cedirà. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat en diverses ocasions -a Europa, al Congrés i a la Moncloa- que el proper 28 de gener el consell de ministres aprovarà una reforma de les pensions que inclourà retardar l'edat de la jubilació dels 65 anys actuals als 67 anys. Fonts del govern espanyol van dir ahir a l'ARA que veien la reunió que s'iniciava amb "pessimisme" perquè consideren que els sindicats parteixen d'una "posició molt dura" i no tenen cap intenció de cedir.
Des del primer moment els secretaris generals de CCOO i UGT s'han oposat frontalment a ampliar l'edat legal de la jubilació. Ho consideren innecessari i un pas enrere de l'estat del benestar. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, però, volen donar una última oportunitat al govern espanyol abans de convocar les primeres mobilitzacions i obrir un debat intern als sindicats sobre la conveniència o no d'una nova vaga general.
De fet, tots dos sindicats tenen prevista la celebració dels seus principals òrgans de direcció la setmana vinent. Dilluns ho farà la UGT i dimarts serà el torn de CCOO. Per això els sindicats estan disposats a negociar durant tot el cap de setmana, però no més enllà. En cas que es mantingui el desacord volen aprofitar els consells confederals de la setmana vinent per examinar el contingut que s'ha tractat amb el govern espanyol i decidir quan convocaran noves manifestacions i fins a quin punt els beneficiaria impulsar una nova vaga general.
El govern espanyol, en canvi, estaria disposat a negociar tota la setmana vinent, i fins i tot l'altra, fins al mateix dia de l'aprovació de la reforma laboral, el 28 de gener.
Pedagogia
El govern espanyol defensa que no hi ha més remei que reformar l'edat legal de la jubilació, vist l'envelliment de la població. Creu que se'n pot parlar, però que la mesura no es pot evitar. Això sí, l'ampliació de l'edat legal de la jubilació s'aplicarà "progressivament" de manera que fins al 2028 no serà obligatori jubilar-se als 67 anys.
Rubalcaba va insistir ahir que sense reformar les pensions "no surten els números". Per il·lustrar els canvis demogràfics i fer pedagogia de la reforma va posar com a exemple la família del ministre de Foment, José Blanco, que és fill únic, mentre que el seu pare té set germans. També va insistir que la reforma no afectarà els actuals jubilats que tenen la pensió garantida fins que es morin. Va afegir que tampoc no té res a veure amb aquells a qui els queden deu o vint anys per jubilar-se, tot i que, segons va acabar reconeixent aquests sí que podrien veure modificat "algun element" de la seva pensió.
