Netanyahu encén els 'indignats' d'Israel
L'efecte Tahrir ha arribat a Israel i centenars de joves han acampat a les principals ciutats del país per protestar contra l'encariment de la vida i l'alt preu de l'habitatge. La insatisfacció inquieta Netanyahu.
Barcelona.El hashtag #j14 és trending topic a Israel des de fa deu dies. El 14 de juliol, amb el lema "Lluitem per un sostre" i en resposta a la crida d'una jove israeliana de 25 anys via Facebook, desenes de joves van acampar al bulevard Rothschild de Tel Aviv, l'avinguda benestant de la ciutat, per protestar contra l'encariment de la vida a Israel, sobretot pel que fa al preu de l'habitatge. Quinze dies després, el número d'iglús s'ha triplicat i els indignats israelians continuen les protestes i les manifestacions contra el govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu; per als israelians, Bibi. Un efecte Tahrir que també ha arribat a altres ciutats del país, com Jerusalem, Haifa, Beer Sheva i Ashdod.
L'abast de la indignació popular és tan gran que el primer ministre israelià va cancel·lar un viatge oficial a Polònia per anunciar dimarts un pla d'urgència per calmar els ànims. "La crisi de l'habitatge és un problema real", va dir Netanyahu, que ha presentat una "gran" reforma del mercat de la vivenda que el Parlament votarà la setmana que ve. El pla del premier israelià inclou la construcció en un any i mig de 10.000 pisos a preu reduït -de lloguer i de compra- per a estudiants, parelles joves i soldats alliberats recentment de les seves obligacions militars. També preveu descomptes en el transport públic per a estudiants.
Però el cop de timó de Netanyahu no ha donat resultat entre els manifestants, que van considerar insuficient la iniciativa i van denunciar que la intenció del líder del Likud és dividir-los.
Reminiscència de la revolta àrab
La revolta israeliana és semblant en la forma a la Primavera Àrab, però diferent en el contingut. Mentre que el món àrab s'ha alçat per reclamar democràcia, els joves israelians reclamen lloguers i preus dels pisos més barats. En un any, el preu de la vivenda ha augmentat un 32% a Tel Aviv i un 17% a Jerusalem, una tendència que s'escampa a la resta del país i que en alguns punts ha arribat a un encariment del 50%. Alguns dels motius d'aquesta crisi són l'escassetat de terrenys per construir, el fet que l'estat controla el 93% del sòl israelià i n'allibera molt poc perquè s'hi pugui edificar i la feixuga burocràcia governamental que endarrereix els permisos per fer pisos.
Crisi de la classe mitjana
Israel gaudeix paradoxalment d'una taxa de creixement mitjana del 4,5% des del 2004, i la taxa d'atur ha baixat fins al 6%, la meitat que la mitjana europea. Però el país també ha experimentat una pujada vertiginosa del cost de la vida, especialment pel que fa al preu de l'habitatge i alguns aliments bàsics -com el formatge fresc-, mentre que els salaris s'han estancat. Segons alguns analistes és precisament l'èxit econòmic d'Israel el que està alimentant les protestes, ja que la població, sobretot la classe mitjana -espina dorsal de la societat i l'economia israeliana-, percep que el país va a l'alça però ells no.
L'ambient està escalfat i s'incrementen les crides a la dimissió de Netanyahu. Als joves indignats s'hi afegeixen metges en vaga general, ramaders que s'oposen a una obertura a la importació i pares que volen el menjar dels nadons més barat. Una insatisfacció que ha fet que els sindicats israelians s'hagin unit a la pressió contra el govern. El principal sindicat del país, Histadrut, ha donat suport a les protestes i ha demanat una reunió amb Netanyahu per trobar una solució a la crisi de l'habitatge. Per la seva banda, el sindicat d'autoritats locals ha anat més lluny i ahir va fer una crida a una vaga general l'1 d'agost.
