Tel AvivLa pressió sobre el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, augmenta dia a dia. Després de dues setmanes de protestes als carrers contra el govern i l'encariment de la vida al país, Netanyahu va anunciar ahir que crearà un equip ministerial per negociar amb els indignats que acampen des del 14 de juliol a Tel Aviv, Jerusalem, Haifa, Beer Sheva, Ashdod i Qiryat Shemona. Dijous passat milers de persones van manifestar-se arreu del país per denunciar l'alt cost que suposa tirar endavant una família i dissabte Israel va viure una de les manifestacions més nombroses en anys, amb més de 150.000 persones reclamant canvis.
Els manifestants han anunciat més protestes aquesta setmana i malgrat que el govern es mostra obert a negociar i escoltar algunes de les reclamacions, el ministre de Finances israelià, Yubal Steinitz, va assegurar ahir que les creixents demandes de reformes que fan els indignats poden portar el país a "l'a narquia". "No convertirem els rics, els empresaris i els inversors en els enemics de la gent, perquè formen part de la nostra sana economia", va afegir Steinitz.
Mentrestant, els acampats es mostren reticents a les promeses de l'executiu: "Treballo de mestre en una escola pública, però el meu salari no arriba als 5.000 xéquels [uns mil euros]. Als 27 anys em veig obligat a compartir pis amb tres persones i a demanar ajuda als meus pares per arribar a final de mes. Em fa la sensació que no tinc futur". La història d'Ori, un jove de Tel Aviv, és compartida pels milers de persones que acampen al bulevard Rotschild, l'avinguda benestant de la ciutat.
Un crit d'auxili
Cada cop són més els israelians que s'uneixen a la protesta contra l'encariment de la vida -i sobretot del preu de l'habitatge- que va arrencar el 14 de juliol. Centenars d'iglús ocupen més d'un quilòmetre del bulevard Rotschild de Tel Aviv, els sindicats s'han unit a la mobilització i el que inicialment era una protesta jueva ha començat a rebre el suport dels palestins que resideixen a Is rael. La progressió del moviment dels indignats ha obligat el primer ministre a prendre-se'l seriosament i anunciar unes mesures d'urgència que no han servit per aturar-lo.
"No acceptem el pla de Netanyahu -que inclou la construcció d'habitatges a preu reduït per a estu diants i parelles joves-, entre d'altres coses perquè no volem regals. La protesta va molt més enllà de nosaltres. Avui som estudiants, però en un futur deixarem de ser-ho i toparem amb la realitat", explica Eyal Basson, portaveu de la Unió Nacional d'Estudiants, una de les organitzacions que s'ha implicat en el moviment des del principi.
"Volem mesures globals i can viar el model econòmic, però no creiem en el primer ministre, sempre menteix", afegeix Hadas Reshet, una jove pintora que els darrers mesos ha viscut a cases d'amics després de no poder permetre's el lloguer d'un apartament a Tel Aviv.
Tot i que les referències a la Primavera Àrab i a la cairota plaça Tahrir són constants al campament de Tel Aviv -perfectament organitzat, amb els iglús numerats com si fossin habitatges habituals-, l'abast de les demandes dels concentrats difereixen completament. "Més que una revolució això és un crit d'auxili", apunta Daniel Zer, un enginyer divorciat de 40 anys. Limitar les operacions immobiliàries d'especuladors estrangers al país, controlar el cost dels lloguers i facilitar un parc públic d'habitatges a preu assequible són algunes propostes d'uns acampats que rebutgen el "capitalisme salvatge" de l'executiu hebreu. Per alliberar recursos, tant Ori com Hadas es mostren partidaris de reduir la despesa militar i, sobretot, la inversió en els assentaments jueus en territori palestí, un tema sensible en la societat hebrea.
Beneficis per als ultraortodoxos
Els acampats denuncien que els darrers anys només s'han fet projectes urbanístics de luxe destinats als rics i promocions d'habitatges en benefici dels colons i dels ultraortodoxos jueus -bàsicament perquè per accedir al pis s'exigia ser família nombrosa, un requisit que pràcticament només compleixen els grups religiosos-. "Un dels problemes que hi ha és el pes que tenen en la coalició de govern les formacions ultraortodoxes (com el Shas) o ultranacionalistes (com Israel Beitenu), de manera que només benefi cien els seus votants i s'obvia la resta de la població", diu Daniel.
"El que fa Netanyahu és copiar el model dels Estats Units i privatitzar tot el que pot, però s'oblida que no som els EUA", assenyala Daniel, per qui caldria buscar un model econòmic més pròxim al que defensa la socialdemocràcia. "Volem sobreviure com a classe mitjana i que els nostres fills tinguin futur", subratlla l'estudiant Dimitri Mariengof. Per ara, els acampats defensen que cal mantenir el pols amb el govern fins que no hi hagi una solució per a un problema que afecta la majoria de la població.
