La crisi com a oportunitat, diuen alguns. D'altres afirmen que en temps de marasme més val no fer mudances. Cal que l'assistència sanitària es gestioni amb seny i sensibilitat, prioritzant actuacions i responsabilitzant els seus agents dels costos i beneficis de les actuacions. Això és difícil en una societat que confon empresa (emprenedoria) amb business (negoci lucratiu), i en la qual alguns professionals es troben més còmodes pensant què pot fer el sistema per ells que no pas què poden fer ells pel sistema. El que fa pública la sanitat és el finançament i la responsabilitat política davant de l'usuari. No la fórmula de gestió. Separar una societat de gestió (de professionals) d'una de patrimonial és un model acceptat en sistemes públics (per exemple, en el tan valorat servei nacional de salut anglès). Que es produeixin serveis amb altres formes que les estatutàries tradicionals no trenca l'assegurament públic obligatori. Dit això, idees bones mal executades esdevenen males idees. Analitzem els detalls i no desqualifiquem la idea principal.
