LES REVOLTES AL NORD D'ÀFRICA
Crònica 15/04/2011

No hi haurà reforços aliats a Líbia

L'OTAN necessita més avions a Líbia. Els ministres d'Exteriors de l'Aliança van esforçar-se ahir a Berlín a mostrar harmonia, però només el Regne Unit recull la invitació d'enviar més efectius.

Isaac Lluch
3 min
No hi haurà reforços aliats a Líbia

Berlín.No hi pot haver més implicació si abans no hi torna l'harmonia. Aquesta va ser la base de treball sobre la qual va girar la reunió de caps de la diplomàcia de l'Aliança Atlàntica. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va admetre ahir que l'organització necessita "més avions de combat" per bombardejar objectius terrestres en la seva operació contra les forces del règim de Muammar al-Gaddafi, però, abans que li recordessin la poca participació ofensiva que estan duent a terme la majoria d'estats, el portaveu de l'organització es va afanyar a expressar la seva "confiança" i "optimisme" que els aliats acabaran responent solidaris a aquesta crida.

"Per evitar víctimes civils, necessitem equipament molt sofisticat, sobretot avions d'alta precisió per a missions aire-terra", va destacar Rasmussen, alhora que va reconèixer que no va poder arrencar cap "compromís específic" dels països, més enllà de la paraula donada que aportaran "tots els mitjans necessaris i maximitzaran la flexibilitat operativa" per garantir la protecció de la població civil.

Sense compromís

Tot i l'esperança exhibida per Rasmussen, cap estat membre de l'OTAN va avançar ahir més compromís militar, més enllà del Regne Unit. Després que el primer ministre britànic, David Cameron, prometés fa una setmana enviar quatre caces Tornado addicionals, Londres s'ha compromès també a posar a disposició dos caces Typhoon.

Els exèrcits britànic, francès, danès, noruec, belga, canadenc i nord-americà són els que han dirigit els atacs a terra contra les forces de Gaddafi, mentre que la resta de països de l'OTAN es limiten a tasques de vigilància i control i, pel que es va copsar ahir, es mantindran en la mateixa dinàmica.

Segons fonts diplomàtiques, qui més activament i seriosament estaria replantejant-se la seva postura seria Itàlia, per bé que seria altament improbable que el Parlament italià aprovés participar més activament en els atacs aliats contra Líbia.

Oposició clara d'Espanya

Més contundent és l'oposició a ampliar contingent militar a Líbia del govern espanyol. La ministra d'Afers Estrangers, Trinidad Jiménez, va destacar: "No anirem més enllà en l'ús de la força". I va raonar que "el que cal és intensificar les accions polítiques i diplomàtiques". "Per això és tan important que a la reunió del grup de contacte no només hi hagués el secretari general de l'OTAN, la UE i l'ONU, sinó que també hi fos la Lliga Àrab i la Unió Africana, perquè és la clau d'augmentar la pressió internacional, especialment dels països i organitzacions de la regió. Gaddafi s'ha d'adonar que està totalment aïllat", va manifestar Jiménez. El compromís del govern espanyol amb l'OTAN passa tot just per sol·licitar dimarts que ve al Congrés dels Diputats que autoritzi a prorrogar la participació militar espanyola "durant dos mesos més" en la zona d'exclusió aèria.

Durant la reunió d'ahir a Berlín, l'almirall James Stavridis va precisar que els avions addicionals que necessitaria l'OTAN no són imprescindibles per ara per mantenir el ritme de les accions a mitjà termini, sinó "d'aquí a uns dies". Amb aquest marge diplomàtic, cap dels prop de 60 ministres d'Exteriors citats a la cimera va demanar a cap altre específicament més implicació militar.

El clima de tensió i de retrets entre els països aliats sobre com actuar a Líbia es va rebaixar ahir a la reunió. Es va destacar que hi havia unitat en l'objectiu -fer fora Gaddafi-, però encara no en el procediment. Sobre el fet que s'ha de donar una solució política a Líbia no hi ha discussió, però almenys el que Berlín va aconseguir és que París i Londres no pressionin tant la resta d'aliats a accelerar la disposició militar.

L'entesa de Merkel i Clinton

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, van coincidir a exigir el final del règim libi. El ministre francès d'Exteriors fins i tot va tenir un to conciliador cap al seu homòleg alemany: "Hi ha hagut diferències, però no és cap drama". "Seria erroni interpretar l'existència de desacords en les relacions franco-alemanyes", va correspondre l'amfitrió.

stats