No invertiu en borsa si no sabeu on us fiqueu

BarcelonaA l'octubre del 2007, Criteria -el holding de La Caixa- va sortir a borsa havent venut totes les accions gràcies a la bona acollida dels inversors. La demanda va més que duplicar l'oferta i l'entitat catalana va guanyar 3.848 milions d'euros amb l'oferta pública de venda (OPV). Però l'operació va acabar sent polèmica: tots els inversors que van comprar accions en aquell moment encara no han recuperat mai la inversió inicial.

"La Caixa va buscar liquiditat col·locant un producte a un preu que estava clarament sobrevalorat -afirma Josef Ajram, broker de borsa-. Estava clar que el valor baixaria, però la gent va comprar sense coneixement i amb l'única garantia que li oferia la marca La Caixa".

Invertir en borsa no és senzill però hi ha persones que, tot i desconèixer el seu funcionament, hi entren atretes per les altes rendibilitats. La borsa és el lloc on pots duplicar o triplicar els teus estalvis en pocs mesos o, fins i tot, setmanes. Però també és on pots perdre els diners sense saber-ne ben bé el motiu. Els professionals de la borsa es posen les mans al cap quan veuen el desconeixement dels mercats que tenen alguns inversors.

"Igual que per conduir un cotxe és necessari el carnet de conduir, per entrar a borsa cal un cert coneixement -explica Jesús Palau, professor de finances d'Esade-. Amb una formació no gaire complexa, n'entens els principis fonamentals i estàs preparat per invertir".

"La gent que no hi entén s'ha d'assessorar", confirma Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona. Però, en qualsevol cas, recomana seguir sempre la regla de les tres des: diversificar, disponibilitat i durada. "Diversificar és necessari per minimitzar el risc: en borsa és més important això que maximitzar el guany -explica Hortalà-. La disponibilitat vol dir que no s'han d'invertir en borsa aquells diners que es necessitin a curt termini i, finalment, la durada significa que s'ha de pensar en el llarg termini perquè, amb el temps, la borsa sempre bat l'increment del cost de la vida".

Evolució a deu anys

Josef Ajram no està d'acord amb el president de la Borsa de Barcelona: "No és cert que, a la llarga, la borsa sempre acabi pujant. Si jo hagués invertit 1,5 milions d'euros l'any 1999 i retirés els diners a dia d'avui, hauria perdut diners".

Si comparem el nivell actual de la borsa espanyola amb el de fa deu anys, la xifra és molt similar. Dimarts passat, l'Íbex-35 va tancar en 9.888,4 punts, mentre que el 4 de gener del 2001 -fa exactament 10 anys- estava en 9.601,4. La variació en una dècada ha estat del 2%.

El cas de Criteria no és l'únic. És simbòlic perquè es tracta d'una empresa ben valorada a Catalunya, però n'hi ha d'altres. Un altre exemple proper: el novembre del 2006, Vueling va sortir a borsa a un preu de 30 euros per acció. Passats dotze mesos, les accions ja estaven a 46 euros i, poc després, va començar una caiguda en picat. A l'octubre del 2008, les accions només valien 3,14 euros i avui dia ronden els 10 euros.

A la borsa passen moltes coses i és difícil comprendre-les totes. És un terreny on hi ha gent que en sap molt més: són els especuladors. Sovint s'ha criticat dels parquets que són com un gran casino on la gent especula sobre coses que no té. "L'especulació és la naturalesa del capitalisme", admet Joan Hortalà. Tot i així, defensa la utilitat dels mercats: "La borsa és necessària per finançar les empreses i retribuir els estalviadors".

Mals gestors de fons

Hortalà assegura que en l'última dècada ha augmentat molt la quantitat de gent que inverteix en borsa, tot i que amb la crisi s'ho pensen més. "Per cada persona que inverteix en renda variable n'hi ha tres que guarden els diners al banc".

El que no s'ha de fer, asseguren Palau i Ajram, és confiar en els fons d'inversió. "No hi ha bons gestors de fons", assegura Ajram. Palau cita un estudi del professor Pablo Fernández, de l'Iese, que diu que la rendibilitat dels fons d'inversió espanyols sempre és inferior a la que ofereixen els bons de l'Estat (vegeu quadre adjunt). Per tant, creu que és millor gastar-se els diners estudiant: "És més barat formar-se per operar en borsa que pagar algú que ho faci per tu" .