Ferran Ruiz Tarragó: "No és cap llei de la natura que l'espai per educar sigui una aula"
Mètodes "Cal ampliar el suport personalitzat a tots els alumnes, no només als més difícils" Eines "És prioritari implantar el dossier de treball, l'expedient digital de l'alumne i avaluar amb les TIC"
Des que l'any 1983 es va fer càrrec del Programa d'Informàtica Educativa, la trajectòria de Ferran Ruiz ha anat sempre lligada a la introducció de les tecnologies de la informació (TIC) dins l'aula. No és estrany, doncs, que aquest sigui un dels seus principals objectius com a president del Consell Escolar de Catalunya -càrrec que ocupa des del juny-, com va deixar clar fa poc al seminari de la Càtedra e-Learning UOC sobre El rol del mestre al segle XXI.
Quin és el nivell d'implantació de les TIC a l'escola catalana?
Cada cop s'utilitzen més les eines digitals, però encara hi ha un problema per resoldre, que és l'avaluació dels alumnes a través de les TIC. Cal redefinir els mètodes d'avaluació introduint-hi l'ús de les eines digitals, sobretot en la secundària i la secundària superior. Les proves d'accés a la universitat encara són tradicionals, però confio que no trigarà a arribar el dia que les TIC tinguin un paper destacat en aquests exàmens.
No caldria millorar abans la formació dels professors en les TIC?
Ja n'hi ha força, de formació, el que cal són projectes de centre que plantegin objectius assolibles i que rebin el suport i les eines necessàries.
Però l'autonomia real dels centres catalans encara és petita...
És un camí molt recent, és cert. Venim d'un sistema educatiu molt pautat i ara se'ls diu que construeixin a la seva manera i això no es fa de cop i volta. Cal un procés d'experimentació per trobar el que funciona en cada cas. Però no es pot imposar un model per decret a tothom.
La retallada pot ser un obstacle per a projectes digitals ambiciosos.
La retallada pot ser una oportunitat per trobar maneres alternatives de treballar. Per exemple, l'espai tradicional de l'educació és l'aula però no té per què ser sempre així, no és una llei de la natura. Hi ha escoles que experimenten amb nous dissenys arquitectònics que permeten coses diferents, amb espais molt diàfans o bé amb zones de treball individual.
Quins són els seus objectius al capdavant del Consell Escolar?
Impulsarem debats, en primer lloc, sobre les TIC i sobre l'ampliació del concepte del suport educatiu personalitzat (SEP). La consellera ha instaurat el SEP per als alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Però no només aquests han de ser atesos de manera personalitzada, sinó qualsevol alumne, i les eines per gestionar això són les TIC. Aquí cal una transformació. Hem de superar el concepte tradicional d'aula i d'atenció a la diversitat. Abans la diversitat era la cosa rara, ara tot és diversitat.
Com es fa aquesta personalització?
La LEC estableix dues eines que caldria posar en marxa. Una és el dossier personal de l'estudiant, que seria com un book de la seva feina al llarg de tota la vida escolar. Els treballs escolars actuals tenen un problema lligat al fet de ser en paper, i és que no es reaprofiten mai. El dossier digital permetria a l'alumne que al cap d'uns anys pogués continuar i ampliar un treball que va fer a primària, per exemple. Això seria enormement motivador per a l'alumne, perquè dóna valor a la seva producció intel·lectual.
Aquesta seria per a vostè una prioritat en el desplegament de la LEC?
Sí. Aquesta i la de l'expedient escolar digitalitzat de l'alumne, que ve a ser com un expedient sanitari però en educació. També ho inclou la LEC, però encara no ho tenim i seria molt útil per a la personalització. A l'expedient hi cabrien no només les notes, sinó qualsevol comentari dels tutors sobre les preferències o els problemes que l'alumne hagi tingut, una informació molt útil per enfocar el seu aprenentatge i per trencar la barrera professor-alumne que hi ha sobretot a secundària.
