BarcelonaAvui fa un mes exacte que es van constituir tots els ajuntaments catalans, excepte Barcelona i Girona, que ho van fer l'1 de juliol, i aquest diari va pronosticar, sobre la base dels arguments apuntats per candidats de tots els partits en la campanya, una imminent retallada municipal. Les malmeses finances dels ajuntaments, amb endeutaments que depassen el límit del 110% de deute respecte dels ingressos incomplint les lleis estatals, feien i fan preveure l'augment moderat d'impostos, la reducció de càrrecs, la publicitat sota mínims i la caiguda d'ajudes a entitats.
Amb aquest escenari, hi ha alcaldes que han predicat amb l'exemple i s'han rebaixat el sou aprofitant sobretot que tenen una entrada de diners privada o a través d'un altre càrrec institucional. Però també n'hi ha d'altres, que lògicament tenen un impacte mediàtic molt més sorollós, que han preferit mirar cap a l'altre costat i apujar-se el sou en el primer ple del mandat. La llista, que mediàticament va esclatar amb el cas de Mollet, ja comença a ser llarga i implica una desena de casos que han encès la lluita política en alguns consistoris i que alhora han fet reviscolar la desafecció.
"Ha rectificat; era una decisió no compartida". Amb aquestes paraules al seu compte de Twitter, fins a deu vegades va haver de disculpar Montserrat Tura el seu company d'agrupació socialista, successor des del 2003 i alcalde de Mollet, Josep Monràs, que va maniobrar per apujar-se el sou fins a 78.300 euros bruts l'any respecte dels 59.000 que tenia assignats en el mandat anterior i ha acabat aprovant una nòmina de 65.000 euros. Monràs ha aclarit que els últims anys no ha cobrat del municipi, sinó de la Diputació, on percebia 98.000 euros anuals, reduïts fa dos anys a 83.000 euros pels plans d'austeritat a causa de la crisi.
Els canvis a les diputacions també són a l'origen dels augments de sou que ha aprovat l'Escala, on el també socialista Estanis Puig, exvicepresident de la Diputació, s'ha apujat la retribució de 1.500 a 3.200 euros, amb un sou brut anual de 44.000 euros. "Les entitats municipalistes parlen d'entre 61.000 i 64.000 euros l'any per a municipis d'entre 10.000 i 20.000 habitants per a l'alcalde d'un poble d'aquestes dimensions", s'ha defensat Puig. Un portaveu de la Federació Catalana de Municipis ha advertit que el pròxim 22 de juliol revisarà a la baixa uns barems de retribucions que es van fer el 2007 i que ara estan "obsolets".
La llista d'alcaldes que s'han apujat el sou afecta els principals partits catalans -CiU, PSC i ERC- i també hi ha casos de partits independents. Però també hi ha batlles que sota aquestes sigles se l'han abaixat. A CiU, els exemples de Sant Andreu de Llavaneres, Calonge, Torroella de Montgrí, Cassà de la Selva i el Port de la Selva són els que han portat cua: a Sant Andreu, l'alcalde, Bernat Graupera, ha atribuït la crítica al canvi de sou, de 2.900 euros a 3.874 euros bruts al mes al "ressentiment" de l'oposició; a Calonge, Jordi Soler cobrarà 4.429 euros bruts mensuals, amb un augment del 41,27% respecte d'un sou que estava congelat des del 2007; a Torroella, l'alcalde, Jordi Cordón, diu que es manté amb 3.197 euros bruts al mes, però l'exalcalde d'ERC, Josep Maria Rufí, l'acusa d'apujar-se un 10%; a Cassà, l'augment ha estat d'un 15%, de manera que Enric Bagué cobrarà 3.857 euros bruts al mes, i al Port, el canvi de dedicació, de parcial a exclusiva, fa contrastar els 1.000 euros que rebia Genís Pinart respecte dels 2.700 que ingressarà Josep Maria Cervera, tots dos de CiU.
Per contra, a la federació nacionalista també hi ha casos de forta rebaixa: l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, cobrarà 2.500 euros bruts mensuals per una dedicació exclusiva, un 34% menys que els 3.800 euros mensuals que cobrava l'exalcaldessa Teresa Ginestà (PSC), i Ramon Royes, un 6% menys per cobrar 3.500 euros bruts al mes. El nou alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha renunciat al sou perquè ja el percep com a diputat, i a Igualada, Marc Castells no vol el cotxe oficial.
Al PSC, al marge de Mollet, Vandellòs i Dosrius registren augments i l'Hospitalet de Llobregat, Vallirana i Igualada juguen a la baixa. L'alcalde de Dosrius, Josep Jo, ha justificat l'augment de 2.714 euros mensuals bruts a 3.214 perquè la ciutat "ha depassat els 5.000 habitants". A Vandellòs l'augment més destacat implica el primer tinent d'alcalde. En reduccions, a l'Hospitalet, l'alcaldessa, Núria Marín, que es va abaixar un 15% el sou el 2010, l'ha rebaixat un 17% als electes, però el PP vol que estalviï més amb les fotos oficials, i Xavi Paz, a Molins de Rei, se l'ha abaixat un 5%. Vallirana és el cas extrem de reducció al PSC, amb l'alcaldessa, Eva Martínez, que s'ha tret un 35% del que cobra i es queda amb 3.342 euros.
Als altres partits, ERC té l'exemple d'augment a la Bisbal del Penedès, amb Josep Maria Puigibet, que suma un 33% al sou, de 2.357 a 3.142 euros bruts al mes adduint que abans cobrava del Consell Comarcal i ara no. A la baixa, Oriol Junqueras, a Sant Vicenç dels Horts, renunciarà al sou mentre sigui eurodiputat, i Josep Maria Ribas, a Sant Sadurní, també va lleugerament a la baixa: de 2.112 a 2.014 euros.
A ICV el cas polèmic és el de Sant Feliu de Llobregat, on l'alcalde es manté a 3.941 euros però els regidors del govern amb dedicació exclusiva passen de 2.588 a 3.238,76. A la CUP la reducció va del 17% al 75% respecte dels antecessors, amb el cas màxim de Josep Maria Ximenis a Arenys de Munt. I entre independents, a Vacarisses, Salvador Boada ha passat de 1.857 a 3.785 euros mensuals bruts .
