Crònica 17/07/2011

No és només la sequera: és l'especulació amb els aliments

C.m.
2 min

La crisi alimentària que es viu avui a la Banya d'Àfrica té un detonant ambiental, la sequera, però les seves causes de fons són unes altres. El principal problema és que els preus mundials dels aliments s'han disparat. Per què? No és que falti menjar: només amb el 10% de les reserves mundials de cereals acumulades n'hi hauria prou per alimentar tothom. El problema és que els preus dels aliments depenen de la dinàmica dels mercats financers. A més, cada dia augmenta el volum de cereals que es destina a la producció de biocombustibles.

"Els especuladors més rics del món (Goldman Sachs, Deutsche Bank, Merrill Lynch...) han creat un casino on les fitxes són els estómacs de centenars de milions de persones innocents. Han apostat que augmentaria la fam i han guanyat", advertia fa un any l'analista Johann Hari al diari britànic The Independent . Els fets li han donat la raó.

De bombolla en bombolla

Quan van esclatar les bombolles de les high-tech i el mercat immobiliari, els inversors van buscar un valor segur: els aliments. L'especulació alimentària actua a través dels anomenats contractes de futur. "Eren una eina que assegurava uns ingressos regulars als productors: un intermediari es comprometia a comprar la collita a un preu pactat en un termini concret, i quan arribava el moment, fos quin fos el preu, l'agricultor tenia un ingrés assegurat. L'intermediari tenia més beneficis però assumia els riscos", explica Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria . El sistema no era perfecte (1.000 milions de persones famolenques al món), però hi havia regles del joc. "Als anys 90 van desaparèixer les regulacions i es va obrir un mercat on no es venen les collites, sinó els mateixos contractes: un productor pacta un contracte de futur per 10.000 euros amb un intermediari, però aquest revèn el contracte per 12.000 a un especulador que només pensarà a col·locar-lo per 14.000... Així es crea una bombolla que afecta els preus d'avui", apunta.

Mecanismes més tradicionals, com l'acaparament, continuen funcionant: fa un any el fons Armajaro va comprar 240.000 tones de cacau (el 7% de la producció mundial) que estan emmagatzemades a l'espera que la crisi a Costa d'Ivori, un dels principals productors, faci escassejar el producte. Henk Hobbelink, de Grain, alerta que l'última tendència és l'acaparament de terres: "Des del 2008, un exèrcit de fons d'inversió compra terres agrícoles a tot el món i fan pujar els preus. A Kènia el govern ven les terres, expulsa els camperols i els conreus queden erms o bé es destinen al mercat exterior".

stats