"No puc fer vida normal, encara em costa dormir"

BARCELONA.Al Costa Concordia ningú no va tocar fins al final com els músics del Titanic . Això és el que, passat el xoc inicial, més indigna els passatgers que van viure el naufragi. "La reacció del capità i el seu equip va ser nefasta: van mirar per ells mateixos per sortir de pressa del vaixell i ens van enganyar perquè tornéssim a les cabines. És una actitud criminal", sentencia Joan Belzunces, que feia el creuer amb la seva parella i els sogres, de 86 i 83 anys, i que va haver d'obrir-se camí tot sol per portar-los a terra. Quan hi va arribar, explica que ja hi havia el capità i altres membres de l' staff . Ell, que treballa de guia turístic amb els creueristes que arriben a Barcelona, havia escollit l'opció del creuer com la més "ben preparada" per a persones grans i té arguments de sobres contra el comandament, a qui assegura que demanarà responsabilitats legals: "Quan porto turistes per Barcelona, vigilo que no els robin la cartera i me'n faig càrrec durant tot el tour. Ells ens van abandonar". I afegeix que no havien fet cap simulacre per evacuar el vaixell en casos d'emergència.

Quan les coses van començar a anar malament, la seva família sopava. Van sentir un cop fort, com de dos porticons immensos tancant-se alhora. No hi van donar importància fins que van veure que el vaixell començava a inclinar-se i que queien coses de tot arreu. Acte seguit, recorda, va marxar la llum. El missatge des de la megafonia, però, era tranquil·litzador: justificaven el moviment per un problema elèctric i instaven els passatgers a tornar a les cabines, segons recorda el Joan, que va córrer a les habitacions a buscar les armilles salvavides. Va haver de rebentar a cops la porta de la cambra dels sogres i explica que va forcejar amb un membre de la tripulació que li va voler agafar les armilles.

Van ser uns dels primers a arribar a la planta 4, d'on sortien els bots salvavides. El Joan remarca: "Ningú no sabia portar-los i només cambrers i cuiners ens van ajudar a conduir-los. Hi va haver gent que queia a l'aigua i molts bots que no baixaven". A dia d'avui i ja a casa, a Vilanova i la Geltrú, encara no es pot treure del cap les imatges del naufragi: "No puc fer vida normal, encara em costa dormir". Al vaixell hi van deixar, a més, uns 7.000 euros en pertinences i efectiu.

Problemes als bots salvavides

Per a Jaume Ferrer, que viatjava amb la seva dona, dos fills, una jove i dos néts, la sortida amb bots salvavides va ser encara més èpica. La família es va dividir i l'embarcació en què viatjava ell amb la dona i la filla no va aconseguir arribar a mar a causa de la inclinació del vaixell. Van tornar a al vaixell i entre el tumult de gent va perdre la filla i la dona. Ell va pujar amb una escala d'emergència fins al pis de dalt de tot, el de la piscina, des d'on els van anar baixant un a un fins als bots. No es va retrobar amb la seva dona fins a les sis de matí. Ja a terra.

Maria José Blanco tenia experiència en els creuers. N'havia fet sis. Cap com aquest. El xoc la va agafar en pijama i a punt d'anar a dormir. Va tenir sort i va poder sortir, amb el seu marit, en un dels primers bots. Però la situació va ser "molt dura": "desconcert, gent deambulant, caos". Aquest estiu té clar que no farà cap creuer. Més endavant? Ja en parlarem.