Crònica 31/03/2011

"No vull que em regalin res, només reclamo humanitat"

Lluitadora S'enfronta a una data, el 5 de maig, dia previst per al desnonament. Tot i que es queda sense pis, deu 130.000 euros

Ariadna Carbonell
2 min

L'Associació d'Afectats per Embargaments i Subhastes calculen que en els propers anys 350.000 famílies poden perdre el seu pis com a conseqüència d'una execució hipotecària. La Marisa Amugu sap què és trobar-se en aquesta situació. Té una ordre de desnonament per al proper 5 de maig. I això que no ha parat d'intentar trobar una opció que li permeti mantenir el pis on viu amb els seus dos fills, que tenen necessitats especials -un amb paràlisi cerebral i l'altre autista-. L'ajuden des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, associació a la qual es va adherir l'any passat i que lluita per defensar els drets de les persones que tenen un crèdit hipotecari enfront d'unes lleis que consideren que deixen desprotegida la ciutadania. Propera a les idees del Partit Popular, anava de candidata a les llistes de Cerdanyola per a les properes eleccions municipals. El suport del PP a la llei hipotecària l'ha allunyat de la formació.

Com van començar les seves dificultats per pagar les quotes de la hipoteca?

Jo era infermera però vaig haver de deixar de treballar. Em van donar la incapacitat laboral i cobro una pensió de 1.200 euros. Però les quotes de la hipoteca pujaven prop de 1.500 euros. Vaig pagar rigorosament la hipoteca durant 14 anys, però el 2009, en la situació a què vaig arribar, em resultava impossible. Vaig començar a fer tard els pagaments i la cosa ha acabat amb una ordre de desnonament que té data: el 5 de maig. A més, mantinc un deute de 130.000 euros.

Quines opcions li han donat per fer front a la seva situació?

Cap ni una. No he parat d'intentar buscar solucions de totes mes maneres possibles. Vaig anar al Banco Santander, on tenia la hipoteca, i els vaig dir que no podia pagar les quotes però que podíem trobar la manera de solucionar-ho: els vaig dir que podia pagar fins a 900 euros al mes, que m'allarguessin el termini del crèdit. Entenc que el banc havia de quedar-se el pis perquè jo no havia complert els compromisos que vaig adquirir quan vaig signar la hipoteca, però volia negociar si em podia quedar al pis de lloguer per la meva situació especial. No vull que em regalin res. Els volia pagar un lloguer perquè les circumstàncies m'impedien seguir pagant la hipoteca. Però en aquest món no hi ha humanitat.

Què més ha hagut de fer aquests últims anys?

Entre 2005 i 2006 vaig fer servir tots els meus estalvis, incloent-hi el pla de pensions, per eixugar part del deute. De fet, per les necessitats específiques del meu fill, vaig reformar el bany de la casa, i en època de vaques grasses, el banc m'ho va acceptar.

Ara què passarà?

La hipoteca està executada. Tenim data per al desnonament. I el problema és que no he tingut opció de defensar-me. L'actual legislació no em permet al·legar res. I no només això. Les despeses judicials han incrementat encara més el meu deute, així com els excessius interessos de demora. Però lluitaré perquè no em facin fora de casa. Ho he de fer pels meus fills, als quals els convé quedar-se al seu pis. Un perquè té autisme i li costaria molt canviar les seves rutines diàries. L'altre, amb paràlisi cerebral, necessita una casa equipada a les seves necessitats, com la que tenim.

stats