Sitges.Els esforços de l'equip d'Artur Mas per reduir despesa poden acabar sent contraproduents. Les impopulars retallades que estan duent a terme els governs d'arreu d'Europa i dels Estats Units no aportaran res més que estancament econòmic i un allargament de la crisi. Com a mínim, així ho creu el premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz, que va exemplificar les seves paraules amb el cas d'un país que és notícia novament per les dificultats per les quals està passant tot i haver estat rescatat ara fa poc més d'un any: Grècia.
El primer pla d'austeritat que va posar en marxa el país per poder accedir a les ajudes del rescat pactat amb la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) ha provocat una caiguda general de salaris, del consum i d'impostos. Per Stiglitz aquesta realitat no ha fet altra cosa que empitjorar la salut financera del país.
En aquest sentit, el Nobel d'economia considera que els tres rescats que han tingut lloc a Europa -Grècia, Irlanda i Portugal- entorpeixen el funcionament de les economies en qüestió. Stiglitz critica que el deute que es trobava en mans privades ha passat, en bona part, als governs dels països un cop s'han anat executant els rescats. I per fer front a l'enorme passiu traspassat, els executius d'aquests estats han fet retallades importants que han afectat majoritàriament els ciutadans. "Les protestes a les places espanyoles no són sorprenents, el que és sorprenent és que la gent tardés tant a protestar", va afegir Stiglitz.
El Nobel del 2001 també va carregar contra el sector bancari. Al seu entendre, el rescat de Grècia no va tenir cap finalitat més enllà de servir de coixí per als bancs europeus, molt endeutats, i que són els principals creditors del país. Stiglitz, per tant, rebutja la fórmula del rescat. Segons ell, la solució als problemes pels qual passen alguns països de la UE és la creació d'un fons de solidaritat europeu o una reestructuració del deute dels estats més afectats per la crisi.
