Crònica 29/06/2011

"Només ens assemblem a Grècia per l'oposició"

Els mercats van ser l'argument de Zapatero per reclamar propostes a l'oposició i el de Rajoy per exigir eleccions anticipades. Mentrestant, el nerviosisme financer estranger cap al deute espanyol va recular.

Miquel Codolar
2 min
El líder del PP, Mariano Rajoy, va reclamar eleccions anticipades reiteradament perquè Espanya està "molt malament".

Madrid.La pressió dels mercats a l'economia espanyola va sobrevolar el debat des del principi fins al final. A José Luis Rodríguez Zapatero li va servir tant per justificar la situació econòmica com per reclamar al líder de l'oposició que presentés propostes concretes. El president espanyol va atribuir el repunt de la prima de risc espanyola als problemes d'altres països com Grècia, Irlanda i Portugal, quan va assegurar que estaria en "termes més raonables" si aquests països no haguessin necessitat l'ajuda de la zona euro.

Amb gràfics a la mà va assegurar que les dades tampoc són tan dolentes. Va dir que la prima de risc es va situar als nivells més baixos durant el govern socialista, igual que va passar amb les dades de l'atur, i que el deute públic segueix vint punts per sota de la mitjana de la UE. També va reclamar a Rajoy que "moderi" els seus col·laboradors que alerten que hi podria haver dèficit ocult a les autonomies perquè "no és real", i posar en qüestió les dades de la intervenció general de l'Estat resta credibilitat.

Zapatero va dir que no li agradaria pensar que "en l'única cosa que ens assemblem a Grècia és en l' oposició" i per això va demanar al líder del PP, Mariano Rajoy, que treballi per la confiança, la credibilitat i la solvència de l'economia espanyola. El mateix argument va servir al líder de l'oposició per reclamar eleccions anticipades perquè considera que no fer-ho només servirà per empitjorar les coses i prolongar el "calvari" que viuen els espanyols. Rajoy va explicar: "Mentre que el senyor Zapatero diu que quatre mesos no van enlloc jo dic que serviran per deixar les coses pitjor". Va lamentar que l'Estat està "manifestament pitjor" que fa un any i va subratllar que "ha arribat a tal gravetat que el debat no és si l'Estat està bé o malament, sinó que està molt malament".

Expectatives

En tot cas, sembla que ahir es van complir bona part de les esperances pronunciades dilluns per la vicepresidenta segona del govern, Elena Salgado, sobre l'evolució del diferencial de la prima de risc amb Alemanya. Salgado va preveure que aquest distància es reduiria a partir d'avui conforme avancés el debat parlamentari a Grècia i els mercats financers perdessin els nervis. I així va ser. La prima es va situar ahir als 270 punts, 10 menys que dilluns i lluny del pic de 298 punts al qual va arribar el mateix dia. El tipus d'interès dels bons espanyols se situava per sota del 5,7%. La prima de risc és l'índex bàsic per detectar si millora o empitjora la capacitat d'Espanya per finançar-se.

Aquesta rebaixa del risc espanyol també es relaciona directament amb la voluntat dels bancs francesos i alemanys de participar en el rescat grec. Amb tot, les fonts consultades van assegurar que pot seguir un alt nivell de volatilitat associat a la prima de risc, depenent de l'evolució de les negociacions polítiques gregues. També la borsa espanyola va respondre en el mateix sentit, igual que els altres indicadors com la cotització de l'euro i el petroli. La borsa va pujar un 0,65%, l'euro va rondar l'1,44 dòlars i el barril Brent de petroli va arribar als 108 dòlars.

stats