MadridS'atribueix als surrealistes la convicció que tota idea que triomfa, camina fatalment cap a la seva ruïna. El Nou Laborisme britànic i el somriure entremaliat de Tony Blair van donar grans moments de glòria a la socialdemocràcia d'aquell país però també van suposar l'origen del final. El nou líder, Ed Miliband, ja l'ha enterrat ben fondo. Ara el president espanyol, Rodríguez Zapatero, vol evitar aquest perill i aposta per reinventar-se fent de la necessitat, virtut: si els mercats financers obliguen a fer reformes, agafem-ne la bandera sense por. La més delicada, sense dubte, és la de les pensions. En el fons aprofita l'ocasió per posar al dia les idees tímidament liberals que ja defensava el col·lectiu Nova Via, el grup que va portar Zapatero a la secretaria general del PSOE el 2000. I ho fa a l'estil de Blair: contenció en la despesa, estabilitat financera i esforços socials per garantir que el futur de l'estat del benestar no trontolli.
El problema polític és que aquest afany per fer dissabte a les finances espanyoles es posa en marxa mesos abans d'unes eleccions autonòmiques i municipals, el 22 de maig, que es presenten molt complicades per als socialistes i que s'analitzaran com unes primàries de les generals del 2012. A la Moncloa i a la seu del carrer Ferraz en són molt conscients i per això han posat en marxa la maquinària per fer pedagogia. L'objectiu és convèncer el seu votant tradicional que les reformes es fan pensant en el futur dels més febles i que el PSOE segueix defensant polítiques d'esquerres. No serà gens fàcil.
Com deia ahir l'home fort del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, "quan un parla amb els pensionistes descobreix que el debat els arriba de manera preocupant i, de fet, avui hi ha pensionistes a Espanya que es pensen que s'està discutint sobre les seves pensions". Per això, des de l'executiu de Madrid fan mans i mànigues -de moment sense èxit si ens fixem en les enquestes- per recordar que el seu plantejament és gradual i que l'edat legal de jubilació als 67 anys no arribarà fins l'any 2027. L'últim baròmetre del CIS demostra que el 62% dels enquestats, però, creu que les pensions empitjoraran aquest 2011.
Patacada anunciada
Fonts de la Moncloa expliquen a l'ARA que, per ells, tan important és que els ciutadans entenguin la necessitat d'engegar ara el procés de canvis, com l'obligació que té el govern espanyol de ser ferm en aquesta decisió per calmar els mercats i donar-los la certesa que d'aquí a deu anys Espanya continuarà sent solvent i podrà pagar les factures. Un discurs que no tranquil·litza, però, als alcaldes, regidors i presidents de comunitats autònomes que han d'anar a les urnes aquesta primavera i que veuen un paisatge negre, cremat. Les enquestes així ho diuen. Les que ha publicat el diari El Mundo asseguren que els socialistes podrien perdre gairebé totes les comunitats autònomes, començant per algunes de molt significatives, com Castella-la Manxa, i passar-les magres en zones tradicionalment d'esquerres com Extremadura, on governa Guillermo Fernández Vara, hereu polític de Juan Carlos Rodríguez Ibarra i un dels barons en alça dins del PSOE.
Buscar el centre amb CiU Per provar de capgirar aquesta tendència el partit s'ha proposat un exercici d'enginyeria política d'alt voltatge. L'objectiu és que els ciutadans no votin al maig en clau estatal. És a dir, evitar el Zapatero sí , Zapatero no . Ara bé, al mateix temps volen aprofitar la precampanya per explicar-se a fons. No és gratuït que el president espanyol hagi demanat comparèixer al Congrés per explicar les polítiques socials que ha posat en marxa. Abans d'engegar el pla per retallar el dèficit tenia per costum fer-ho cada any al míting miner de Rodiezmo, a Lleó.
En la negociació parlamentària que comença de veritat la setmana que ve, Zapatero buscarà l'acord del PNB i sobretot de CiU, si bé la federació nacionalista vol veure primer com evoluciona el diàleg social. No descarta, fins i tot, l'abstenció del PP. Des d'aquesta nova centralitat, el líder socialista ha posat la directa amb ben pocs aliats. Ahir, l'expresident espanyol Felipe González va dir que no li treia el son si guanyaria la dreta o l'esquerra. El que cal és saber "què fer amb Espanya". I el nou Blair espanyol és tan inconcret, de moment, que no convenç.
