RELLEU AL PARLAMENT EUROPEU
Crònica 17/01/2012

Nova ocasió per al català a la UE

El Parlament Europeu escollirà avui com a president el socialista alemany Martin Schulz. La seva sensibilitat pel català anima alguns eurodiputats a insistir que es permeti parlar-lo als plens.

Laia Forès
3 min
TRASPÀS DE PODER AL PARLAMENT EUROPEU
 El socialista alemany Martin Schulz (esquerra) serà nomenat avui nou president de l'Eurocambra en substitució del conservador polonès Jerzy Buzek (dreta). Schulz és més sensible a les qüestions lingüístiques i els diputats catalans ho aprofitaran per tornar a reclamar que el català es pugui utilitzar als plens de l'Eurocambra.

BRUSSEL·LESFa gairebé cinc anys que els eurodiputats catalans topen amb un mur cada vegada que intenten posar sobre la taula una vella reivindicació: poder expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya durant les sessions plenàries. Les coses, però, podrien canviar aviat. Els diputats de CIU, el PSC i ICV a l'Eurocambra tenen la intenció de tornar a intentar-ho aprofitant que el nou president del Parlament Europeu que sortirà escollit avui, el socialista alemany Martin Schulz, és més sensible a les qüestions lingüístiques que el seu predecessor, el polonès Jerzy Buzek, del grup del Partit Popular Europeu (PPE). Els últims anys l'Eurocambra ha estat presidida per membres del PPE, una formació poc o gens inclinada a acceptar que llengües que no tenen l'estatus d'oficial a les institucions comunitàries es puguin utilitzar al Parlament.

Schulz, llibreter de professió i coneixedor de la literatura catalana -que sempre ha llegit traduïda a l'alemany-, no té una posició tan rígida com els últims presidents. En els seus actes de campanya i a preguntes d'eurodiputats catalans el socialista es va comprometre a debatre la qüestió quan fos president. El compromís obre una nova via per tornar a plantejar la proposta, però Schulz no té a les seves mans permetre l'ús d'una nova llengua. Pot pressionar i influir, però la decisió no és exclusivament seva. El règim lingüístic és competència de la mesa del Parlament, formada pel president i 14 vicepresidents. A més a més, segons fonts pròximes a Schulz, ell no s'oposarà a debatre la proposta, però en cap cas té previst "promoure la iniciativa".

Reunió amb Schulz

Els eurodiputats catalans que defensen poder expressar-se en la seva llengua tenen previst demanar una entrevista amb el nou president tan bon punt assumeixi el càrrec. Volen recordar-li tot el que s'ha fet en favor del català i volen explorar les possibilitats de presentar la proposta formalment. "Ara s'obre una nova etapa amb possibilitats d'avançar, però s'han de fer les coses amb molta mà esquerra perquè s'ha de convèncer molta gent", adverteix l'eurodiputada socialista Maria Badia. El diputat dels Verds Raül Romeva també és optimista i creu que "cal aprofitar la situació i el moment", atès que Martin Schulz té sensibilitat pel català. "Ens va dir que no entenia que la situació encara no estigués resolta", diu Romeva.

Fins ara tots els intents han acabat en fracàs. Quan el socialista català Josep Borrell va presidir l'Eurocambra, entre el 2004 i el 2007, ja es va intentar que el Parlament donés llum verda al català, però els membres de la mesa, la majoria populars, van vetar-ho. Borrell, tot i ser president, no va ser capaç de convèncer els seus companys de mesa perquè acceptessin l'ús del català i la proposta va acabar a les escombraries. Un dels diputats que va rebutjar la iniciativa va ser el vicepresident Aleix Vidal-Quadras, un diputat que té tots els números de sortir reelegit avui com a vicepresident. De fet, la majoria de membres de la mesa seran conservadors, ja que el PPE té la majoria al Parlament i li correspondran, almenys, sis vicepresidències. El que sí que va aconseguir Josep Borrell és un acord per permetre als ciutadans que s'adrecin per escrit en català a l'Eurocambra. És l'única concessió que va fer la mesa. Tot i els precedents, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa creu que Vidal-Quadras no és un obstacle per al català. "Sortirà escollit vicepresident però la seva influència sobre el president no serà la mateixa", assegura Tremosa, convençut que es pot aconseguir.

La proposta que volen impulsar ara alguns eurodiputats catalans és la mateixa que no va prosperar el 2006. Es tracta de permetre l'ús del català només a les sessions plenàries perquè tingui un cost econòmic zero. Els diputats es comprometrien a passar prèviament a les cabines d'interpretació el seu discurs en una llengua de les considerades oficials.

Martin Schulz té garantida l'elecció gràcies a un acord entre socialistes i populars, que es reparteixen la presidència de la legislatura. Nascut fa 55 anys a la petita població alemanya de Hehlrath, és eurodiputat des del 1994 i fins ara era el portaveu del grup socialista. Schulz es va fer notar el 2003 quan Silvio Berlusconi li va etzibar en un debat a l'Eurocambra que tenia l'aspecte de ser un kapo dels camps de concentració nazis.

stats