Obama i Cameron, resignats a deixar l'Afganistan el 2014
Els EUA i el Regne Unit marxaran de l'Afganistan el 2014 tal com es preveia. Així ho van reafirmar ahir els mandataris dels dos països tot i l'augment de la tensió per la presència estrangera en aquell país.
WASHINGTONSense presses, de manera responsable i un cop la missió s'hagi acomplert. El president dels Estats Units, Barack Obama, i el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, van assegurar ahir que no alteraran els seus plans de retirar les tropes de l'Afganistan gradualment fins al 2014 malgrat la creixent situació d'inestabilitat del país, després dels greus successos com la crema de còpies de l'Alcorà per part de soldats de l'OTAN o la massacre del cap de setmana de 16 civils afganesos a mans d'un soldat nord-americà.
"Acabarem aquesta missió i ho farem de manera responsable", va dir Obama després de subratllar els "progressos" aconseguits per l'exèrcit nord-americà i els seus aliats. En una roda de premsa als jardins de la Casa Blanca i acompanyat del primer ministre britànic, el president va assegurar que no preveu cap canvi "sobtat ni immediat" en l'estratègia establerta per l'OTAN. A més, va recordar que 10.000 soldats ja han sortit de l'Afganistan i 22.000 dels 90.000 que hi queden ho faran aquest setembre. Per la seva banda, Cameron va afirmar que el Regne Unit i els seus aliats no abandonaran l'Afganistan "precipitadament".
Els dos mandataris, segons van explicar alguns mitjans nord-americans, han discutit sobre la possibilitat d'accelerar el ritme de sortida de les tropes del país asiàtic, però ahir van assegurar que no anunciaran cap novetat sobre això fins a la celebració de la cimera de l'OTAN a Chicago al maig. En aquesta reunió, es tractarà la fase de transició que s'iniciarà el 2013 i permetrà als afganesos assumir gradualment la plena responsabilitat de la seguretat del país l'any següent. Tant Obama com Cameron van remarcar que en aquesta fase les seves tropes canviaran el rol de combat pel de suport i entrenament de l'exèrcit afganès.
Atac fallit contra Panetta
D'altra banda, Leon Panetta va sortir il·lès d'un atac fallit amb un cotxe bomba a la principal base britànica de l'Afganistan, Camp Bastion, en el moment que el seu avió aterrava. El cap del Pentàgon va arribar al sud del país per apaivagar els ànims antiamericans després dels últims incidents violents. A banda d'aquest atac, al matí hi va haver dos atemptats més que van provocar la mort de nou persones.
"Creiem que el secretari no ha estat mai en perill", va afirmar el portaveu de la secretaria de Defensa, George Little, i va assegurar que, de moment, es desconeixen els motius pels quals el conductor del vehicle s'ha immolat. En la seva visita, Panetta va explicar que els últims atacs no alteraran els plans dels EUA i va informar que el militar autor de la massacre de civils podria enfrontar-se a la pena de mort. "He assegurat al president Karzai que serà portat davant la justícia per retre'n comptes", va declarar.
Més pressió a l'Iran i Síria
Obama i Cameron van discutir també altres qüestions, com l'amenaça de l'Iran i el conflicte de Síria. Els dos dirigents van coincidir en la necessitat de mantenir la unitat de la comunitat internacional per evitar que el règim iranià aconsegueixi l'arma nuclear i per aturar la massacre del règim sirià contra la seva població. Per això, els dos països estudiaran noves mesures de pressió econòmiques i polítiques.
