Obama: "Deixem un Iraq estable"

WASHINGTON"Benvinguts a casa", va repetir diversos cops el president dels Estats Units, Barack Obama, ahir a Fort Bragg, Carolina del Nord, en un homenatge als soldats nord-americans que han lluitat a l'Iraq. El seu discurs va marcar la fi de la guerra i va oficialitzar la retirada de les tropes dels Estats Units, que es completarà el 31 de desembre.

Gairebé nou anys de combat, un bilió de dòlars i més de 4.500 soldats nord-americans i desenes de milers de civils morts és el balanç d'una invasió que va començar amb una falsedat -les armes de destrucció massiva no es van trobar mai- i acaba amb una gran incògnita sobre el futur de l'Iraq. Però ahir no era un dia d'autocrítica sinó de patriotisme cec.

Obama va lloar la feina feta pels soldats americans (més d'un milió i mig han participat en aquesta guerra) i va assegurar que els Estats Units marxen amb "el cap ben alt" perquè deixen enrere "un Iraq sobirà, estable, independent i amb un govern elegit pel seu poble". I va afegir que és "un èxit extraordinari" aconseguit gràcies a l'exèrcit nord-americà i l'ajuda dels seus aliats. Tot i el to patriòtic del discurs, el president també va reconèixer que l'Iraq no és un lloc perfecte, que té molts reptes per assolir i que caldrà extreure lliçons de la guerra.

Els Estats Units volen girar full i ahir el seu president, que va prometre en campanya electoral acabar amb la guerra, va esbossar una postal idíl·lica de la situació del país àrab. La violència a l'Iraq ha minvat en els últims anys però encara té a l'horitzó un futur inestable amb profundes divisions ètniques i religioses.

En el discurs d'ahir no hi havia cap rastre d'aquell senador jove d'Illinois que l'octubre del 2007 va declarar: "No estic en contra de les guerres. Estic en contra de les guerres estúpides". La seva ferma oposició al conflicte des del principi va ser clau per aconseguir, primer, la nominació demòcrata contra la favorita Hillary Clinton i, més tard, la presidència dels Estats Units.

Obama, per contra, va elogiar el seu país sense judicis crítics. "A diferència dels vells imperis, nosaltres no fem aquests sacrificis per aconseguir territori o recursos. Ho fem perquè és el que és correcte". Ahir no era un dia per parlar de la presó de Guantánamo o de les tortures a Abu Ghraib sinó que era un dia per glorificar l'exèrcit nord-americà. "Heu demostrat per què l'exèrcit dels Estats Units és la millor força de combat de la història", va concloure.

D'altra banda, Obama es va comprometre a ajudar els veterans de guerra amb més recursos econòmics i amb la creació de llocs de treball específics per a ells. La taxa d'atur dels soldats retirats és d'un 11%, gairebé tres punts per sobre de la nacional.

La presència militar continua

Tot i la retirada, els Estats Units continuaran presents a l'Iraq amb 15.000 soldats que protegiran la seva ambaixada a Bagdad. "No hi hauran bases militars però hi tindrem una forta presència militar, va dir Obama dilluns en una roda de premsa amb el primer ministre de l'Iraq, Nuri al-Maliki, que va visitar Washington. Els dos líders van escenificar la seva aliança i futura col·laboració en la reconstrucció del país àrab.

Una gran majoria de l'opinió pública dels Estats Units està a favor d'acabar amb la guerra però hi ha algunes veus crítiques amb la retirada entre el partit republicà. Alguns congressistes asseguren que Obama deixa un Iraq inestable que pot perjudicar els interessos nord-americans i augmentar la influència de l'Iran en la regió.