03/05/2011

Obama 1 - Ossama 0

3 min
Preparant l'anunci Barack Obama en el moment d'enllestir els últims detalls del discurs amb què va anunciar que Bin Laden és mort.

Consell de la unió europeaPoques vegades una notícia que té per protagonista un sol individu pot arribar a les quotes d'espectacularitat com la que ens ha donat el president dels Estats Units, Barack Obama. Em ve a la memòria, a escala més petita, la detenció del criminal de guerra serbobosnià Radovan Karadzic l'any 2008. Va ser de nit, per sorpresa, i fruit d'un bon treball d'intel·ligència. Encara és d'hora per valorar totes les conseqüències de l'eliminació de l'enemic número u dels Estats Units, però sens dubte seran positives.

D'entrada, la mort de Bin Laden és una gran victòria per a tothom, en especial per als milers de víctimes directes de les seves monstruositats. És també un èxit espectacular per al president Obama. Ha sabut dirigir la CIA en una operació llarga que tindrà un gran impacte en la lluita contra els radicals islàmics i contra totes les franquícies d'Al-Qaida arreu, sobretot al món àrab i a l'Àfrica subsahariana. A més, pot resultar decisiva per canviar el curs de la guerra a l'Afganistan, en la qual tot Occident està involucrat a través de l'OTAN i a la qual de moment no és possible veure-hi cap victòria, ni militar ni política.

En els últims anys, la lluita contra el terrorisme internacional s'ha lliurat posant en pràctica extraordinàries mesures de seguretat, una cooperació entre els estats mundials mai vista, intercanvis d'informació sense precedents i moltes accions militars en suposats i coneguts nius de radicals per acabar amb ells. Com a resultat d'aquestes accions, Al-Qaida anava de baixa, però el carisma que encara tenia Ossama Bin Laden era important. Va explotar la seva reputació de devot estudiós de l'islam per construir una xarxa diabòlica mobilitzadora d'ideals assassins.

Al-Qaida queda debilitada

Ara, sense l'inspirador, aquest entramat pot trigar més o menys a decaure, però el que és cert és que amb el principal enemic de la pau al món mort i enterrat al mar, el tipus de terrorisme internacional que hem vist els últims anys, amb els atemptats als Estats Units, a Madrid, a Londres, a Marràqueix, al Iemen, a Nairobi i a tants altres llocs, queda molt debilitat. No neutralitzat, ni acabat.

La guerra a l'Afganistan costarà de guanyar. Malgrat que va ser provocada per Bin Laden, amb l'atac a les Torres Bessones l'11 de setembre del 2001, ara l'estan protagonitzant els talibans i la seva derrota no és pròxima. Els alqaidistes actuals del Sahel, de la península Aràbiga o del Caucas nord són una mena de segona generació de seguidors seus.

Ja s'havien acostumat a anar per lliure, i malgrat que recorrien a Bin Laden per la cobertura ideològica, en molts casos es tractava, més que res, de perillosos oportunistes assaltadors de camins en busca de recompenses amagats darrere una façana de radicalisme islàmic. Què faran aquests grups? Intentaran refer un nou liderat? Qui emergirà?

De fet, alguns experts equiparaven Bin Laden a un líder espiritual jubilat, que vivia dels rèdits del passat. D'altres creuen que les llavors que ha sembrat encara donaran moltes angúnies a tot el món. Entre els optimistes es destaca que totes les revolucions que hem vist aquests últims mesos al nord d'Àfrica i al món àrab han establert un cordó sanitari contra el fenomen de l' alqaidisme . Un senyal clar que el moviment islamista radical ja estava contingut i, fins i tot en retirada, rebutjat per la immensa majoria de persones que ells mateixos deien que defensaven.

La incògnita més immediata i difícil ara és al Pakistan. Els seus líders hauran d'explicar moltes coses. Sobretot com és possible que unes dependències com les utilitzades pel fugitiu més buscat del món passessin desapercebudes als militars d'aquest país, que tenien una gran caserna a pocs quilòmetres d'on les tropes nord-americanes van localitzar i matar Ossama Bin Laden. Ja sabíem que el Pakistan és el gran malalt de la regió i de tot el món islàmic. Ara ho hem confirmat.

L'amenaça no s'esvaeix

Seu dels grups més radicals, aquest país pateix una explosió demogràfica incontrolada, els grups tribals tradicionals imposen les lleis i bona part del territori està lluny del control d'un Estat corrupte i incompetent. Per arrodonir-ho, el Pakistan és l'únic Estat musulmà que actualment té armes nuclears. Per tant, les amenaces no s'han esvaït del tot.

Però ens trobem davant d'un clar i decisiu Obama 1 - Ossama 0. El president dels Estats Units ha sortit reforçat de la intervenció militar d'ahir. La seva política exterior i antiterrorista guanya molts punts. Domèsticament, passar pàgina a l'11-S és una gran oportunitat per aixafar els que feien bromes més que pesades amb els seus noms i cognoms, Hussein inclòs.

stats