Obama pressiona Europa perquè actuï

Brussel·les.Els mercats continuen hipersensibles a qualsevol moviment financer. Després d'una nova jornada d'alts i baixos per a les borses europees, a última hora d'ahir l'Íbex-35 va evitar tancar en negatiu gràcies als rumors que apuntaven a una baixada de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) de cara a la setmana que ve. L'expectativa de la rebaixa del preu del diner va fer remuntar el selectiu fins al 2,12%, especialment per la pujada de la cotització dels dos grans bancs espanyols, BBVA i Santander.

Els rumors es van disparar arran de les declaracions de Luc Coene, membre del Consell de Govern del BCE, institució que s'està acostumant a treure les castanyes del foc als països de la zona euro. Coene va assegurar que la institució que presideix Trichet està preparada per actuar si la situació de l'eurozona empitjora, una afirmació que va ser molt ben rebuda pels mercats.

La situació a la UE preocupa també al Fons Monetari Internacional (FMI). Des que va accedir al càrrec, la directora gerent del Fons, Christine Lagarde, no s'ha cansat de repetir que Europa -i les altres grans economies- han d'accelerar les reformes per evitar que la crisi del deute i les turbulències dels mercats segueixin posant contra les cordes alguns països. Lagarde va apujar ahir el to de la seva advertència i va dir que és "urgent" aprovar les reformes pendents.

"Les mesures a les quals estic apel·lant no són per als pròxims anys, són per als pròxims mesos", va subratllar l'exministra francesa de Finances. Si la UE i els EUA no ho fan aviat, es podria produir "un nou col·lapse" de l'economia mundial per la falta de creixement, segons va dir Lagarde des de Washington durant la reunió anual de tardor amb els principals actors econòmics mundials. La directora gerent de l'FMI també es va dirigir als estats emergents per assenyalar que no són immunes a la crisi. "No ens confonguem. El Sud no és immune a les equivocacions del Nord", va dir Lagarde. Per frenar el fantasma d'una segona recessió i tranquil·litzar els mercats, el G-20 llançava també ahir un missatge de confiança. Els països més rics del món i els emergents es van comprometre a donar una resposta "forta i coordinada" als problemes que travessa l'economia a escala global. En el comunicat que van fer públic, els membres del G-20 es comprometen a "assegurar que els bancs estaran adequadament capitalitzats i tindran accés al finançament per fer front als riscos actuals". De fet, el president dels EUA, Barack Obama, seguirà pressionant a les reunions del G-20 els líders europeus Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, segons el New York Times .

A Washington es parlava d'Europa sense fer referència al gran problema, Grècia. Els rumors de fallida del país no s'esvaeixen. El govern hel·lè es va haver d'afanyar ahir a desmentir una informació publicada a la premsa del país en què s'apuntava a una suspensió de pagaments del 50% dels títols sobirans com a mesura per evitar una fallida total i poder sortir del pas.

Desmentiment grec

El ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va emetre un comunicat en què negava la possibilitat d'una fallida ordenada del 50% i assegurava que el seu govern està disposat a fer totes les reformes que calguin per rebre el segon paquet d'ajudes europeu. "Totes les altres discussions, els rumors, els comentaris i els altres escenaris desvien la nostra atenció d'aquest objectiu principal", va advertir Venizelos.

Tot i els desmentiments que fa pràcticament cada dia al govern de Iorgos Papandreu, alguns analistes consideren que Atenes està preparant una fallida ordenada. En qualsevol cas, oficialment se segueix amb el guió establert, que consisteix que Grècia compleixi amb el seus plans d'austeritat i la UE aprovi el segon rescat.

De fet, està previst que a principis de la setmana que ve tornin a Atenes els inspectors de la troica, formada per la Comissió Europea, l'FMI i el BCE. La missió de la troica és examinar les mesures d'austeritat que està posant en marxa Grècia per veure si el país complirà amb els objectius marcats. Si l'informe dels inspectors és favorable, la UE podria decidir desbloquejar a principis d'octubre els 8.000 milions d'euros encara pendents del primer rescat. D'altra banda, els eurobons és l'opció preferida pels països europeus perifèrics per posar fi a la crisi del deute, però ahir Alemanya va tornar a dir que no. El rebuig és tan contundent que Berlín va fer saber a Brussel·les que es negaria a crear els eurobons encara que estiguessin limitats als sis socis de l'eurozona que gaudeixen de la màxima qualificació de solvència, la triple A. La negativa es manté "independentment de quin grup es pretengui incloure a la fórmula", va assegurar el portaveu del ministeri alemany de Finances.

La proposta d'incloure només els sis països amb més bona nota en una hipotètica emissió de bons a escala comunitària l'havia llançat la comissària europea de Justícia, Viviane Reding. Tanmateix, la proposta difícilment solucionaria la pressió del deute de socis com Espanya i Itàlia.