CURSA ELECTORAL ALS ESTATS UNITS
Crònica 02/10/2011

Obama centra La campanya en la lluita contra l'atur

L'elevat atur dels Estats Units s'ha convertit en el camp de batalla de la campanya presidencial. Un Obama a l'ofensiva intenta recuperar seguidors i els republicans busquen un candidat per derrotar-lo.

Núria Ferragutcasas
3 min
GIRA Per la reelecció Barack Obama explica el seu pla contra l'atur a un grup de treballadors de Cincinatti, Ohio. Demòcrates i republicans basen les seves curses cap a la presidència en les polítiques de creació de llocs de treball.

WASHINGTON.La gran amenaça per a la reelecció del president nord-americà, Barack Obama, no és en les files republicanes sinó en la situació econòmica del país. Un atur ancorat en el 9,1% que no pensa moure's en el pròxim any, i un creixement estancat en l'1,3% són la kryptonita d'un Obama que, en un altre temps, era un superpolític. El president nord-americà coneix prou bé la seva debilitat, i els candidats republicans a la presidència dels Estats Units, també.

Cap president ha guanyat la reelecció amb una taxa d'atur més alta del 7% des del president Franklin D. Roosevelt l'any 1936. Per això, tant Obama com els republicans han fet de les polítiques de creació de llocs de treball el camp de batalla de les eleccions presidencials. Des de principis de setembre, Obama està a l'ofensiva per recuperar la confiança de l'esquerra i ha deixat enrere la seva obsessió pel consens, que tant ha minat la moral dels seus seguidors. El president demòcrata està fent una gira que l'ha portat a sis estats en quinze dies i que segueix aquesta setmana amb parades a Texas i Missouri. Amb aquesta campanya, vol atiar les bases del seu partit i convèncer els nord-americans que el seu pla per crear nous llocs de treball (amb un augment dels impostos als més rics i més inversió pública) és necessari per reduir la taxa d'atur.

Així, Barack Obama intenta demostrar que són el republicans els que posen pals a les rodes de la recuperació econòmica. "Aprovin el pla de creació de llocs treball", ha demanat als congressistes per activa i per passiva, però la majoria republicana de la cambra baixa ja ha deixat clar que no votarà a favor de cap pla que comporti un augment dels impostos.

El 'cowboy' es desinfla

El governador republicà de Texas, Rick Perry, es va presentar com l'home capaç de rescatar l'economia dels Estats Units. Des de la presentació de la seva candidatura a les primàries a l'agost, Perry no s'ha cansat de repetir que posarà "Amèrica a treballar un altre cop" i presumeix d'haver creat el 40% dels llocs de treball del país a Texas en els últims tres anys. Aquesta carta de presentació va catapultar Perry al capdavant de les enquestes de les primàries republicanes i va desbancar en un tres i no res el favorit exgovernador de Massachusetts Mitt Romney.

Tot i així, les campanyes electorals als Estats Units són molt llargues, dures i costoses. Els últims debats electorals entre els nou candidats republicans han passat factura al governador de Texas. Els seus deu punts d'avantatge s'han retallat a tres i en l'última enquesta de la cadena de televisió Fox fins i tot ha perdut el lideratge. Romney no ha trigat a desacreditar la gestió de Perry, perquè considera que es beneficia de les grans reserves de petroli d'un estat que no té impost sobre la renda. "El governador Perry no deu creure que ell sol va crear aquests llocs de treball -va dir Romney-. És com si Al Gore digués que va inventar internet".

Les crítiques que han fet més mal a Perry, però, han vingut de la dreta conservadora. El gran favorit del moviment ultraconservador Tea Party era el governador de Texas, que s'oposa a l'avortament i al matrimoni homosexual; nega el canvi climàtic i l'evolucionisme, i advoca per un estat reduït. Tot i així, en les últimes setmanes, candidats republicans més afins a la dreta, com la congressista Michele Bachmann, han retret a Perry la seva tèbia política en l'àmbit de la immigració, per haver aprovat unes beques destinades a estudiants sense papers.

Romney, doncs, es recupera i ja ha presentat un pla molt detallat per reduir l'atur amb l'objectiu de posicionar-se com el millor candidat republicà per batre el president Obama i per impulsar l'economia del país. L'exgovernador de Massachusetts, de la mateixa manera que el candidat i empresari Herman Cain, situa els seus èxits en el món empresarial com a principal valor de les seves candidatures i afirma que és necessari abaixar els impostos a les companyies.

Desencant republicà

Cain, l'Obama republicà per la seva condició d'afroamericà, ha escalat posicions i s'ha col·locat tercer en la lluita per la nominació republicana, després de guanyar l'enquesta de Florida. Alguns analistes creuen que es tracta d'un vot de desencant i que els votants encara esperen un candidat millor. De fet, en els últims dies el popular governador de Nova Jersey, Chris Christie, ha rebut moltes pressions perquè es presenti a les primàries, però ell no sembla immutar-se. Tampoc l'exgovernadora d'Alaska, Sarah Palin, n'està convençuda i fins a finals d'octubre no prendrà cap decisió.

Derrotar un president no és fàcil. Des de l'any 1932, només dos presidents han perdut la seva reelecció: el demòcrata Jimmy Carter el 1976 i el republicà George Bush el 1992. La principal causa de les seves derrotes van ser unes condicions econòmiques molt pobres però també el carisma del candidat de l'oposició. Barack Obama, doncs, ho té magre però juga amb avantatge, ja que entre els candidats republicans no hi ha un Ronald Reagan ni un Bill Clinton.

stats