Obama redobla les crítiques a Europa per la crisi del deute
Barack Obama té por que els problemes d'Europa amb el deute sobirà es globalitzin. Ara les esperances del president dels EUA i de la cancellera Merkel coincideixen en la cimera del G-20 del novembre.
Washington/Berlin.Els mals de la dèbil recuperació econòmica dels Estats Units són a Europa. El president Barack Obama va tornar a insistir ahir que la crisi del deute de l'eurozona amenaça l'estabilitat de l'economia mundial, i concretament de la primera potencia. Això sí, també va culpar el fracàs de la negociació sobre l'augment del deute americà i la inacció del Congrés.
"Els problemes d'Europa poden tenir un impacte real sobre la nostra economia", va dir el mandatari en una roda de premsa a la Casa Blanca. Per això va exigir als líders europeus que "actuïn ràpid" per solucionar la crisi del deute. "Tenim una reunió del G-20 al novembre. La meva gran esperança és que en aquesta reunió tinguin un pla d'acció concret i molt clar que estigui a l'altura del desafiament".
Obama també va demanar als legisladors que aprovin el seu pla per crear llocs de treball, ja que "ajudaria a evitar una nova recessió si la situació europea empitjora". El president ha viatjat durant les últimes setmanes per tot el país per explicar el seu pla i per pressionar a través de l'opinió pública els congressistes republicans, que des del 2010 tenen la majoria a la Cambra de representants, perquè donin llum verda a les noves mesures que proposa el seu govern.
D'altra banda, Obama va acusar la Xina de "manipular el sistema de comerç a favor seu" i d'intervenir en el mercat de canvi per mantenir la seva moneda artificialment baixa en relació amb el dòlar. El president va tenir paraules per les protestes del moviment Ocupa Wall Street de Nova York, que s'estan estenent arreu del país, i va afirmar que entén la seva indignació. Per Obama, la gent està frustrada amb el sistema financer i "els manifestants donen veu a aquesta frustració", va dir. Obama creu que els nord-americans consideren Wall Street el culpable de la crisi econòmica i un exemple de com el sector financer no sempre respecta les regles del joc. El president va lamentar que els que "van actuar de manera irresponsable" ara intentin lluitar contra mesures regulatòries que busquen evitar una nova crisi.
Unificar criteris
Per unificar criteris a un i altre costat de l'Atlàntic, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va rebre ahir a Berlín la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, el president del Banc Mundial (BM), Robert Zoellik, i el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría. A la reunió, a la qual també es van afegir el president del BCE, Jean-Claude Trichet, i els ministres de Finances d'Alemanya, França i Mèxic, es va analitzar la necessitat de reformar el sistema monetari internacional per aconseguir un creixement econòmic global sostingut. Aquesta reforma s'haurà d'apuntalar a la cimera del G-20 del 3 i 4 de novembre a Canes.
Merkel va tornar a defensar la proposta que havia plantejat el dia anterior a Brussel·les de recapitalitzar els bancs europeus. Ara que la UE compta obertament amb el pitjor, que Grècia pot acabar fent fallida, els líders europeus volen proveir els bancs amb més diners per evitar el contagi de la crisi del deute. La cancellera ahir va tornar a apostar per dotar el sistema bancari d'una injecció de capital. "La qüestió d'augmentar el capital no és primer un tema polític i després d'experts, sinó que és una qüestió conjunta. S'hauria d'escoltar molt atentament els experts i no convé dubtar", va raonar la cap del govern alemany, i va advertir que les conseqüències de no ajudar les entitats bancàries serien molt pitjors que mantenir-ho tot amb el funcionament actual.
Merkel va afegir que "el sistema monetari internacional i la seva estabilitat són molt importants per aconseguir un desenvolupament raonable". Actualment no existeix cap mecanisme global que esmeni els desequilibris de manera automàtica i cal crear un marc per supervisar els "enormes fluxos de capitals", va apuntar la cancellera alemanya. Però el control d'aquests fluxos ha de ser en última instància. En aquest sentit, Lagarde va admetre que aquest punt és "crític perquè hi ha entrades i sortides de fluxos de capitals, sobretot en els països emergents, que cal vigilar".
