Reduir 0,82 bilions d'euros de dèficit durant els pròxims deu anys. Aquest és l'objectiu del pressupost de l'administració nord-americana per al període fiscal 2012, presentat ahir. La Casa Blanca preveu que el dèficit pugi fins als 1,22 bilions d'euros aquest any fiscal, que s'acaba al setembre. Això suposa el 10,9% del producte interior brut (PIB) nord-americà, el dèficit més gran des de la Segona Guerra Mundial. L'administració Obama té previst deixar-lo en 0,82 bilions d'euros per a l'any fiscal 2012. Seguint la tendència, el propòsit és que el dèficit representi el 3,2 per cent de l'economia el 2015. La proposta s'ha de debatre ara a les dues cambres del Congrés. El debat serà intens, donat que la Cambra de Representants té majoria republicana, que considera que la proposta per frenar el dèficit és insuficient.
L'administració nord-americana ha fixat els comptes de l'any fiscal 2012 en 2,77 bilions d'euros. El president dels EUA, Barack Obama, va assegurar ahir que els plans pressupostaris busquen l'equilibri entre les retallades de la despesa i les inversions per estimular l'economia. "Una dècada de dèficits, combinada amb els efectes de la recessió i les mesures que vam prendre per posar-hi fi, ens ha situat en un rumb insostenible. Per això el meu pressupost obre un camí per poder començar a pagar aquests deutes", va explicar Obama.
Els comptes de Washington per a l'any fiscal que comença l'1 d'octubre inclouen reduccions en la despesa i la finalització de més de 200 programes del govern federal. Entre aquests projectes hi ha les ajudes per a la calefacció de les famílies de renda més baixa i per als serveis a la comunitat, que es retallaran a la meitat. També queden afectats els plans de beques per a alumnes amb menys recursos econòmics i un pla de neteja dels grans llacs, al nord del país.
La Casa Blanca proposa augmentar la despesa en la recerca d'energies netes, com l'eòlica o la solar (5.935 milions d'euros). Però també preveu destinar recursos a la creació de noves tecnologies per a l'energia nuclear i la construcció de noves plantes. El govern nord-americà pretén sufragar una part d'aquestes partides amb la supressió d'ajudes al petroli, el gas natural i el carbó valorades en 2.671 milions d'euros.
