Ampliar els horaris comercials serà un dels temes polèmics que s'abordarà durant la negociació de la futura llei catalana de comerç, que el Govern s'ha fixat com a objectiu aquesta legislatura. El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, simpatitza amb la idea d'ampliar el calendari d'obertura de les botigues, però descarta qualsevol moviment unilateral sense el consens del sector, que afronta dividit el debat.
D'entrada, la liberalització d'horaris comercials topa amb gran part dels comerciants independents, pimes la majoria, que temen quedar indefenses davant les grans botigues. El secretari general de la Confederació Catalana de Comerç, Miquel Àngel Fraile, adverteix que la mesura pot generar "desequilibris perillosos" i descarta que sigui una fórmula per incrementar les vendes en un moment en què el problema radica en la confiança i el consum.
A l'altra cara de la moneda hi ha les grans superfícies i els comerços de les zones cèntriques de grans ciutats com Barcelona, on el turisme i el trànsit de vianants anima a no perdre cap oportunitat per vendre. Aquesta postura la defensa, per exemple, el president de l'associació comercial Barna Centre, Javier Cottet, que confia poder obrir el debat un cop passi la campanya electoral del 20-N.
L'argument del turisme
L'atenció al turista és un dels motius que ha portat molts ajuntaments a sol·licitar la condició de municipi turístic per poder tenir les botigues obertes els diumenges i festius, com passa a Salou o Lloret. Un dels últims municipis a demanar-ho ha estat Figueres i un dels últims a rebre un no per resposta, la Roca del Vallès, que s'aferrava a la gran superfície comercial que hi ha al municipi.
En el cas de Barcelona, l'alcalde, Xavier Trias, ja ha descartat actuar per permetre que les botigues del centre obrin tot l'any, com passa a Madrid. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Salvador Albuixerch, és contrari a la liberalització perquè enterboliria "un model comercial que és elogiat a Europa".
La qüestió del model comercial, de fet, és en el rerefons del debat, segons explica l'economista i directora de l'Escola de Comerç i Distribució de Catalunya (Escodi), Núria Beltran. "Si es vol un model orientat al ciutadà i no al consumidor, la lògica dicta que cal regulació en l'àmbit del comerç", defensa Beltran. Tot i així, matisa, és lògic que es tractin separadament totes les zones on l'impacte del turisme genera unes rendes potencials que és lícit que els comerços no es vulguin deixar perdre.
Creació de llocs de treball
Impulsar la creació de llocs de treball és un dels efectes positius que assenyalen els defensors de la liberalització. És el cas de la Comunitat de Madrid, presidida per Esperanza Aguirre, on es prepara una llei per ampliar horaris que podria estar vigent abans que s'acabi l'any.
Per la directora d'Escodi, però, això és fals. "Obrir els diumenges no generarà llocs de treball, sinó que a mitjà termini pot provocar tot el contrari i abocar al tancament comerços independents més petits o que són a fora de les zones autoritzades a obrir", assenyala. Els horaris, afegeix Beltran, són un element cabdal de competència entre establiments.
Amb la crisi de consum instal·lada a tot l'Estat, Beltran aposta per actuar sobre la demanda, perquè ara per ara obrir més dies no es traduirà en més despeses dels consumidors. El calendari actual, molt semblant als europeus, es pot debatre sense presses.
