Infidels al cinturó vermell

RipolletBartolomé Ruiz empeny la bicicleta per creuar un pas de vianants de Ripollet (Vallès Occidental). Transportista jubilat, el 1960 va arribar a Catalunya procedent de Màlaga i sempre havia votat les esquerres, fins als últims comicis. "He canviat el vot", admet aquest testimoni, que il·lustra el canvi del mapa electoral metropolità, feu tradicional del socialisme. A Ripollet, les esquerres havien dominat des del 1980, mai havien tastat l'amargor de la derrota, però l'hegemonia es va trencar el 28-N. Al cinturó vermell, s'han multiplicat els infidels.

L'impacte de la crisi i el desencís ciutadà per l'escassetat de respostes a les seves dificultats han propiciat el tomb. "Hi ha una qüestió que és clara: el vot socialista decebut no ha anat més a l'esquerra", apunta Martí Marín, professor d'història contemporània a la UAB. A Ripollet, amb un associacionisme actiu on prima la petita i mitjana empresa, ha pesat el percentatge d'atur (19%) i un horitzó laboral poc esperançador. La desocupació s'enfila fins als 3.900 aturats, la quantitat més alta de les tres últimes dècades. La renda familiar bruta del municipi és la segona més baixa del Vallès Occidental. Els ingressos per habitant se situen en els 13.600 euros anuals, sensiblement inferior a la mitjana catalana, de 16.400 euros.

El vot del desengany

"La gent treballadora havia confiat en el discurs de les esquerres, però quan han arribat els mals moments, no han estat capaces de solucionar els seus problemes", explica José Luis Suárez, secretari de l'associació de veïns del barri de Maragall. Ell interpreta els resultats electorals com un càstig als dirigents que no han sabut oferir escapatòries al ciutadà. Suárez, militant del PSC que no va trair el partit, coneix de primera mà el patiment associat a la crisi: el 2009 va perdre la feina en tancar l'empresa on havia treballat 25 anys. "La gent ha vist que el primer que s'ha retallat amb la crisi és la despesa social i no ho ha digerit bé perquè continua patint", apunta.

Les lectures pessimistes afloren al carrer. Manuel López regenta una barberia des de fa 31 anys, un dels establiments que s'ha resistit als canvis. A la porta, un cartell ja anuncia el tancament per jubilació. "Aquí la crisi es nota i molts clients pensen que el Govern s'ha guanyat a pols aquesta derrota", assenyala. Des del taulell del seu forn de pa, Montserrat Salut, de 56 anys, desgrana el que escolta dir als clients: "La gent està desencantada". És el pessimisme de la classe treballadora.

Electors pragmàtics

A Can Mas, un barri obrer que aglutina un percentatge de població immigrant per sobre de la mitjana local -del 13%-, la desconfiança en l'esquerra s'ha visualitzat en comportaments electorals curiosos. Ho verbalitza Juan Chávez, president de l'entitat veïnal: "La gent deu pensar que amb un altre govern tot pot canviar. A les properes estatals guanyarà la dreta, però la nostra situació continuarà igual". Chávez té 61 anys i va arribar a Ripollet el 1970 procedent de Badajoz. És d'aquella generació que va configurar una realitat obrera al cinturó de Barcelona, la mateixa que ara observa com als seus barris l'atur fa estralls.

A Can Mas s'hi executa un projecte de la llei de barris de deu milions d'euros. Però aquestes inversions no han canviat la sensació que la crisi ha entrat a les cases. I moltes famílies manifesten la necessitat de solucions urgents emetent un vot transgressor, gairebé antinatural.

L'escenari electoral del 28-N retrata la desil·lusió d'una generació, però també el vot pragmàtic de les fornades que han rellevat els immigrants dels anys 70. Ho raona el professor Marín: "Ara voten els fills i els néts d'aquells treballadors, i no han de respondre necessàriament al mateix perfil. Quan hi ha una transformació social, el vot també es transforma". I a Ripollet han constatat que els electors no es casen amb ningú. "La fidelitat del vot no és la mateixa d'abans", sentencia Juan Parralejo, l'alcalde socialista, que no vol ni imaginar-se un patacada semblant en les properes municipals.