Ofensiva dels EUA per alertar els que són citats a Wikileaks

The New York Times / WashingtonEl departament d'Estat nord-americà està advertint centenars d'activistes pro drets humans, funcionaris d'altres governs i empresaris que apareixen als documents diplomàtics filtrats, de possibles amenaces per a la seva seguretat. A moltes d'aquestes persones les han traslladat a llocs més segurs, segons expliquen funcionaris de l'administració nord-americana.

Aquesta operació, en què participa un equip de trenta persones a Washington i a ambaixades com les de l'Afganistan i Zimbàbue, reflecteix la preocupació de l'administració Obama perquè la publicació de comunicacions que ha obtingut l'organització Wikileaks hagi perjudicat els interessos nord-americans, donat que ha fet sortir a la llum pública gent estrangera que proporciona informació valuosa als EUA.

Funcionaris de l'administració asseguren que no tenen constància que ningú hagi estat atacat o empresonat per la informació dels 2.700 cables diplomàtics que ha fet públic Wikileaks, The New York Times i diverses publicacions. Molta d'aquesta informació apareix sense cap nom. Però adverteixen que molts dissidents pateixen assetjament dels seus governs de manera constant, de manera que és difícil discernir la causa de les accions.

Aquests funcionaris han refusat donar detalls sobre la gent amb qui el departament d'Estat s'ha posat en contacte les últimes setmanes. Asseguren només que alguns han estat traslladats a dins del seus països mateix i altres han hagut de marxar-ne.

El departament d'Estat nord-americà està preocupat sobretot pels cables que encara s'han de publicar o penjar en pàgines d'internet (que és prop del 99% de l'arxiu de les 251.287 comunicacions obtingudes per Wikileaks). Com que els cables es continuaran filtrant, protegir aquesta gent identificada als documents serà una feina complexa, delicada i que trigarà molt temps a fer-se. Aquest departament admet que ha rastrejat la majoria d'aquest quart de milió de cables i n'ha distribuït molts a les ambaixades perquè els diplomàtics els revisin.

"Ens sentim responsables de fer tot el que sigui possible per protegir aquestes persones", assegura l'ajudant a la secretaria d'Estat en democràcia, drets humans i treball, Michael Posner, que s'encarrega de supervisar aquesta feina. "Ens ho prenem seriosament".

El precedent de l'Afganistan

Wikileaks va rebre les crítiques de les organitzacions de drets humans al juliol, després que va publicar un gran nombre de documents sobre la guerra a l'Afganistan sense esborrar els noms dels ciutadans afganesos que havien ajudat l'exèrcit dels EUA. Quan després va revelar documents sobre la guerra de l'Iraq, l'organització en va eliminar els noms.

Un portaveu del Pentàgon, l'oficial Chris Perrine, ha assegurat que l'exèrcit no s'ha assabentat de cap cas confirmat en què s'hagi fet mal a algú com a conseqüència que l'hagin citat als documents de la guerra a l'Afganistan. Però ha assenyalat que el moviment dels talibans ha dit que estudiaria els documents de Wikileaks per castigar els que col·laboren amb els nord-americans.

Defensors dels drets humans comparteixen la inquietud del departament d'Estat que molta gent podria estar en perill si aquestes comunicacions es fan públiques sense una redacció cautelosa. "Hi ha persones citades als cables a qui es posaria molt en perill", diu el director a Washington de Human Rights Watch, Tom Malinowski. Segons ell, hi ha hagut un cas en què el departament d'Estat els va demanar que informessin una persona del Pròxim Orient que els intercanvis que havia fet amb diplomàtics dels EUA havien aparegut en un cable.

Activistes pro drets humans dels EUA estan preocupats perquè aquests cables puguin generar els seus propis danys relacionats. Poden posar en perill fonts diplomàtiques o bé dissuadir testimonis i víctimes d'abusos de parlar amb partidaris seus de l'estranger.

El director d'operacions a l'Àsia d'Amnistia Internacional, Sam Zarifi, afirma que els cables han aportat "informació empírica" valuosa sobre abusos a diversos països. Si Wikileaks va amb compte a l'hora de publicar-los, pot fer més bé que mal, explica. "És una nova manera de distribuir la informació", diu Zarifi. "Només volem assegurar-nos que té les mateixes garanties que el periodisme tradicional".