Olot intenta girar full al seu protagonisme en la crònica negra

OlotUnes 300 persones es van aplegar a la plaça Major de la capital de la Garrotxa convocades pel Centre d'Iniciatives Turístiques (CIT) d'Olot per donar suport al Manifest de la Societat Civil d'Olot, un text signat per una vuitantena d'entitats que apel·la a l'orgull dels olotins i a les bondats de la vila en contraposició a les desgràcies amb què últimament es relaciona el municipi.

Gent de totes les edats va apropar-se a la plaça Major, tots amb la intenció de rebutjar falsos estereotips i deixar ben clar que Olot no és el que surt a la televisió. Al contrari, els olotins afirmen amb convicció ser una societat "cívica i integradora" plena d'al·licients històrics, naturals, culturals i gastronòmics. Aquesta és la imatge que els veïns reclamen que es projecti de la ciutat, i no la de crònica negra. I és que han arribat a un punt, diuen, que "sembla que tots els crims del món es cometin a Olot".

El manifest també conté, però, dosis d'autocrítica. Els olotins admeten que no sempre han sabut canalitzar bé la indignació pel binomi creat des de fora entre Olot i crònica negra. Afirmen que "en moltes ocasions només ens ha servit per enrocar-nos, per tornar-nos més desconfiats i per perdre l'autoestima", talment com si s'haguessin acabat creient els falsos estereotips.

El cas de la Caritat

L'actriu olotina Marta Puig va ser l'encarregada de llegir el manifest, envoltada dels representants de les associacions, entre altres, els de La Caritat, entitat quasi centenària, fortament arrelada al municipi i dedicada a l'atenció de persones amb dependència, que ha vist el seu nom esquitxat pels crims comesos per Joan Vila quan treballava com a zelador al geriàtric. El cas de la Caritat és un bon exemple de les queixes dels veïns. A Olot té molt de prestigi i tothom li reconeix la seva valuosa tasca. Ho explicava Joan Agustí, president de la UE Olot, que lamentava que una entitat tan necessària com aquesta quedés tenyida de negre pel comportament "indesitjable" d'una persona.

A Olot, els últims successos i la imatge que es dóna del municipi són un tema de conversa habitual i una preocupació compartida entre els veïns. Per això, des del Centre d'Iniciatives Turístiques van decidir impulsar aquest manifest. Volen evitar que torni a passar com en temps del segrest de Maria Àngels Feliu, en què es relacionava el nom d'Olot amb la crònica negra. En aquesta ocasió volen que sigui diferent i que es giri full dels últims successos ràpidament. Una opinió que comparteix l'alcalde, Lluís Sacrest, que espera que aviat Olot superi la situació i recuperi l'alè.