The New York Times / Beirut. Desenes de milers de persones van prendre ahir les principals places de Damasc i d'altres ciutats importants de Síria per jurar lleialtat al president Baixar al-Assad. L'últim moviment del govern per apaivagar un aixecament que desafia el règim. En diversos llocs es van organitzar contramanifestacions que van acabar amb xocs entre partidaris i detractors del govern. A Deir ez-Zor van morir almenys tres persones. A Hamma, les forces de seguretat van bloquejar els manifestants antigovernamentals.
Les manifestacions van arribar l'endemà que Assad oferís un diàleg nacional i formulés algunes vagues promeses de canvi, en un dels sistemes més autoritaris del Pròxim Orient. La majoria de l'oposició va rebutjar la iniciativa, que van considerar un pas insuficient i que arriba massa tard.
Mentre començaven les manifestacions pro Assad, el govern va oferir una amnistia general per als delictes comesos fins al 20 de juny. És la segona amnistia decretada en un mes. Grups defensors dels drets humans confirmen que en la primera van ser alliberats centenars de presoners, però segons els càlculs dels activistes, deu mil més han estat detinguts en la repressió de la revolta, en què han mort, denuncien, unes 1.400 persones. "L'amnistia no servirà per frenar la pressió del carrer", deia Khalil Maatouk, advocat i activista a Damasc. "Només l'alliberament de tots els presos polítics seria una actuació nova que demostraria bones intencions".
Des que a mitjans de març va esclatar l'alçament a l'empobrida ciutat de Daraa, al sud del país, el govern ha intentat contenir la dissidència amb tímides reformes -que han tingut poc impacte real- mentre desplegava tot l'aparell repressiu de l'Estat. En moments de crisi, el govern ha organitzat manifestacions per mostrar el suport popular de què disposa, i les que es van veure ahir a Damasc, Alep, Homs, Deir ez-Zor i Hamma, semblen les més grans que s'han fet fins ara.
Mentre que Al-Assad encara té suport a Síria, particularment entre les minories, la classe mitjana i l'elit empresarial, figures de l'oposició van assegurar que el règim havia organitzat els autobusos i havia obligat els funcionaris a participar en les mobilitzacions a favor del règim. Empreses que són propietat de magnats aliats amb el govern també van insistir als seus empleats que s'hi sumessin. La televisió estatal siriana assegurava que milions de persones havien participat a les manifestacions. "Nosaltres ens sacrificarem per tu, Baixar" o "Déu, Síria, Baixar i res més" eren algunes de les consignes.
Obligats a participar
Però fins i tot en la protesta hi havia veus dissidents. Un treballador del sector privat a qui el director havia obligat a assistir a la protesta va lamentar que, en plena crisi econòmica, empreses i govern es paralitzessin per un estratagema polític. "La majoria dels meus col·legues s'estimen més tancar la boca i participar -deia l'home, que es va identificar com a Ali-. Perdem un dia de feina per satisfer el règim".
A les manifestacions contra Baixar s'hi mostrava el rebuig al discurs de dilluns. "Preferiríem que no haguessis parlat", deien els activistes. I amb l'entonació de la consigna tunisiana que s'ha fet famosa a tot el món àrab -"El poble vol la caiguda del règim"-, cantaven: "El poble vol una interpretació del discurs".
