PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT
Crònica 07/04/2012

Oriol Junqueras: "No sé què més ha de fer el PP perquè CiU reaccioni"

Estratègia "Al final CiU acaba sent víctima dels incompliments del PP" Concert "Qui està en contra de les retallades ha d'estar en contra de l'espoli fiscal" Campanya "El Govern ha d'explicar a la ciutadania els avantatges d'un model d'independència fiscal"

David Miró / Marc Colomer
4 min
AMB LA MÀ ESTESA 
 El president d'ERC vol continuar allargant la mà al Govern però avisa que la crisi deixa cada cop menys temps per prendre decisions.

Sis mesos després d'arribar a la presidència d'ERC Oriol Junqueras no pot evitar destil·lar una certa perplexitat davant dels acords entre CiU i el PP. I avisa que la crisi no dóna cap marge: cal activar ja les conclusions de la comissió del concert.

¿L'ha sorprès que en els seus primers pressupostos el PP no hagi fet cap gest amb Catalunya?

Que els governs espanyols incompleixin amb Catalunya no és nou. No em sorprèn gens. L'estat espanyol no farà mai cap gest positiu amb Catalunya, perquè no percep cap necessitat de fer-lo. A canvi de no res sempre té el suport de partits catalans. Per què s'han d'esforçar si ho tenen tot a canvi de res?

Creu que caldria una resposta unitària contra els pressupostos?

Des del meu punt de vista sí. El Govern no pot admetre de cap manera que el govern espanyol incompleixi els compromisos de pagament. El Govern hauria d'utilitzar tots els mecanismes que té a l'abast per fer complir el govern espanyol, que ho incompleix sistemàticament tot. CiU, al final, acaba sent víctima dels incompliments.

CiU havia posat com a condició els 219 milions de l'addicional tercera.

Els compromisos reconeguts per l'Estat superen els 10.000 milions. Si complissin amb el 3% del que deuen, tampoc seria motiu d'alegria. Als 750.000 aturats que té el Principat què els direm? Que estem contents perquè el govern espanyol compleix el 3%? La solució passa perquè el Govern ens digui quin dia farà una consulta perquè els catalans decideixin què volen fer amb els seus impostos.

El calendari del Govern passa per assolir un consens abans de l'estiu i negociar després amb Madrid.

A finals d'aquest any Catalunya arribarà als 900.000 aturats, el PIB haurà caigut un punt i mig més i el deute serà de 6.000 milions més i ens acostarem als 50.000. No ens podem permetre el luxe de perdre el temps.

Quin calendari proposa, doncs?

Complir des d'ara el que va acordar la comissió parlamentària sobre el concert. Consultem a la gent com més aviat millor, fem una campanya sistemàtica des del Govern per explicar l'espoli i els avantatges d'un model d'independència fiscal.

Però el president Mas ho vol negociar amb el govern de Rajoy. I es vol crear un clima d'entesa.

CiU ha d'explicar per què regala al PP la vicepresidència de la CCMA o el cap d'informatius de COMRàdio, que considera que la immersió lingüística és un experiment social. També ha d'explicar per què vota a Madrid a favor de la reforma fiscal, que incrementa l'espoli en 1.500 milions, o de la reforma laboral, que envaeix competències de la Generalitat. Què més ens ha de fer el PP perquè CiU reaccioni i s'adoni que votar-ho tot amb el PP no serveix per a res?

El Govern afirma que els partits d'esquerres no estaven disposats a assumir els costos d'uns pressupostos restrictius.

El conseller Mas-Colell va dir que les propostes d'ERC eren serioses, rigoroses i positives. Hi havia propostes d'ERC per incrementar en 1.100 milions els ingressos.

Vostè va arribar a la presidència d'ERC amb un missatge de mà estesa a CiU. Està decebut?

ERC té l'obligació d'estendre la mà al país i als ciutadans de Catalunya, que és el que hem fet sempre i continuarem fent. I els ciutadans han fet confiança a un govern de CiU. Si CiU vol complir els compromisos electorals que li van permetre guanyar les eleccions, ERC l'ajudarà.

No els està complint?

No. És una evidència objectiva. Va guanyar les eleccions parlant d'espoli fiscal, de concert econòmic i d'agència tributària pròpia. I de moment fa el contrari: incrementa l'espoli i no avança cap al concert econòmic malgrat que té una majoria absolutíssima per aplicar les conclusions de la comissió parlamentària. No estic decebut. Estic trist i molt preocupat pel futur del país.

Però CiU no ha renunciat pas als compromisos electorals que va assumir.

ERC no jutja intencions, sinó fets. Tenim 750.000 aturats i en tindrem 900.000 abans de final d'any. Els fets demostren que CiU no compleix els seus compromisos, al contrari. Ho voldran fer més endavant? I què diem, mentrestant, als ciutadans? Que s'esperin?

La situació econòmica no obliga a ser prudents?

L'estat espanyol té 629.000 milions de deute i en paga 29.000 d'interessos. El govern espanyol retalla en tot el que ha de servir per sortir de la crisi: recerca, innovació, ensenyament, infraestructures... A finals d'any tindrà 6 milions d'aturats. Racionalment ningú hauria de voler formar part d'un estat abocat al fracàs, que segueix invertint en línies d'alta velocitat que no utilitzarà ningú. Alemanya quan va retallar els pressupostos en 40.000 milions el 2010 va reduir la despesa en defensa un 40% i va incrementar ensenyament, recerca i innovació. Espanya fa exactament el contrari.

El govern català també retalla. Les arques públiques estan buides.

Hi ha diferències molt importants: a Espanya ningú li treu el 10% del PIB, al contrari, li regalen dos o tres punts de PIB a l'any. Que Espanya no se'n surti és responsabilitat exclusiva seva. Que Catalunya no se'n surti és responsabilitat en bona mesura de l'espoli de 16.000 milions anuals. Sense espoli, no hi hauria hagut ni retallades ni dèficit públic. Tothom que estigui en contra de les retallades hauria d'estar en contra de l'espoli fiscal.

Per tant no s'ha de negociar amb Madrid el concert?

Si el 75% dels catalans voten en una consulta que volen decidir sobre els seus impostos, aquesta consulta té tota la validesa, independentment del que opini Madrid.

Vostè ha tornat a fer de professor a la UAB. ¿Ho fa per necessitat o per donar exemple?

Sempre m'ha agradat fer classe. Crec que és un bon exemple que el dirigent d'un partit es guanyi la vida fent la seva feina. Per mi és un repte quotidià que m'obliga a estar en contacte amb la gent, a haver de llegir, a preparar classes, a aprendre. Crec que la gent està contenta que el president d'un partit faci aquesta activitat.

stats